dilluns, 28 de desembre del 2009

Les consultes com a "joc" o com a fenomen "sense límits"?

Ja fa uns dies de les consultes del 13-D. Les reflexions van arribant i des d'El Pati ens hem animat a fer-les a través de dades numèriques en un dels apunts amb més visites de la curta història d'aquest bloc col·lectiu.

Els politòlegs, que segons sembla últimament surten com "bolets", segueixen reflexionant. A l'últim número de la Revista d'Òmnium i trobem les reflexions de Quim Brugué, professor de la UAB i de Roger Buch, politòleg membre de la Junta d'Òmnium. Us en deixo una pinzellada:

Quim Brugué (aquí):

"En un tema com la participació ciutadana, la confusió i la indefinició no són acceptables. Potser no s’expressa amb veu alta, però la consulta d’Arenys de Munt és més semblant a allò que fan les Zodiac de Greenpeace quan assetgen un vaixell balener que als referèndums que periòdicament es convoquen a Suïssa. No tinc res en contra ni de les mobilitzacions de Greenpeace ni de les que es promouen des dels moviments sobiranistes. Fins i tot puc sentir-m’hi proper i, en qualsevol cas, són un símptoma de vitalitat de la societat civil. En canvi, crec que no podem confondre la gent amb paraules que no es corresponen amb la realitat. No podem generar il·lusions d’aprofundiment democràtic quan, de fet, podem estar usant interessadament una indefinició més o menys calculada. La democràcia és massa important per parlar-ne a la lleugera."

Roger Buch (aquí):

"Una de les virtuts de l’onada de consultes sobiranistes és que obre un debat sobre els conceptes de legalitat i legitimitat. El seu esclat ens porta a preguntar-nos perquè la gent es llança amb tant entusiasme a votar en una consulta no vinculant. Un dels electors d’Arenys va dir a televisió que no sabia què votaria en un referèndum «de veritat», però que era conscient que, anant a votar, estava lluitant perquè un dia es pogués fer. La resposta sembla senzilla: els ciutadans anant a votar denuncien que una possible consulta vinculant sobre la independència està prohibida i no entenen perquè ha d’estar prohibit opinar sobre determinades coses. Per què es pot parlar i votar sobre qualsevol matèria excepte de quines han de ser les línies frontereres entre els estats?"

4 comentaris:

Anònim ha dit...

L'exemple del Sala-i-Martín és prou bo: només les línies frontereres s'han decidit a bufetades. Cal canviar-ho.

Marc Guinjoan ha dit...

No puc estar gens d'acord amb l'apunt d'en Quim Brugué. En el seu comentari és extremadament desafortunada la comparació que estableix amb Suïssa. En aquest país, una institució tan implementada com és la democràcia directa i font principal d'expressió de les preferències polítiques (recordem que a Suïssa les eleccions legislatives no tenen capacitat per modificar la composició de l'executiu suís: els seus membres ja estan decidits ex ante), la participació en la majoria dels referèndums està entre el 40 i el 45% (http://aceproject.org/ace-en/focus/direct-democracy/cs-swiss). Aquests nivells de participció es donen en el marc de referèndums INSTITUCIONALITZATS, que gaudeixen de la propaganda i el suport de l'estat suís. Són democràcia directa els referèndums suïssos malgrat que no hi voti ni la meitat de la població? és evident que sí. Per què no ho hauriem de ser les consultes del 13D?
És just comparar la feinada que hi ha darrere l'organització del 13D amb un acte de Greenpeace (amb tot el meu respecte i suport a aquesta ONG)?
Em sembla completament desafortunat i fora de lloc. El que em sobta és que això vingui d'un professor de ciència política...

Miquel Saumell ha dit...

Quim Brugué l’encerta quan diu que “la democràcia és massa important per parlar-ne a la lleugera”, i s’equivoca amb la resta del seu comentari. El què vull dir és que la frase se l’hauria de començar a aplicar ell mateix, i no despatxar un tema tan seriós com el debat sobre què volem ser de grans a base de frivolitzar-lo amb unes comparacions que no venen al cas.
Un bon any als “patiencs”, i a la Sílvia també!

Toni Rodon ha dit...

Gràcies Miquel. Igualment!