Als últims anys la participació ciutadana ha patit un increment a les Administracions públiques. El màxim exponent es va donar al gener de 2004 quan es va crear la conselleria d’Interior, relacions institucionals i participació. Encara que amb estranys companys de conselleria, naixia amb una missió: promoure la participació ciutadana.Tot i la eufòria del començament han sortit molts detractors a aquest tipus de participació. Moltes vegades per la forma d’implementació del mateix procés que ha provocat que es generin aspectes negatius i es vegi com una farsa. Per exemple, les administracions només posen dins del procés participatiu aspectes poc rellevant de les propostes, hi ha una manipulació dels processos per part de l’administració, es convoca la participació una vegada ja es tenen decidides la majoria dels aspectes, o es convoca la participació massa d’hora i provoca frustració a la població.
Però perquè s’ha escollit la participació per la pressa de decisions públiques si els ciutadans no ho reclamen? Per què s’incorporen al mercat laboral més politòlegs i han creat necessitat del no res per donar feina a gent? Per què els polítics són cínics i d’aquesta manera poden recolzar amb més fortalesa la seva decisió?
En primer lloc, crec que la participació ciutadana no és només una via, sinó una finalitat. Utilitzant aquest mètode es pot arribar a construir una comunitat i generar ciutadans (encara que molt lluny d’una democràcia deliberativa).I això beneficia a la ciutadania en general.
En segon lloc, actualment les polítiques públiques que s’implementen són transversals, així que afecten a diferents àmbits. Per tant, és necessari que no només intervinguin els tècnics, sinó que hi intervinguin els ciutadans a la presa de decisions per tenir en compte aquestes diversitats. D’aquesta manera, el trade-off entre eficiència i participació -ja que aquesta última és molt més costosa- es dilueix. Provoca finalment que la participació ciutadana sigui més efectiva i eficient, ja que tot i els costos de la mateixa participació, és més probable que les polítiques surtin a la llum, i no hi hagi reticències a l’hora d’implementar-ho un projecte entre els ciutadans.
Perquè no m’acusin de ser una naïf, cal explicitar que portar a terme una participació ciutadana efectiva i eficient no és una tasca senzilla. No és només convocar a ciutadans perquè cadascú digui la seva. Sinó que s’han de controlar el timing, els participants –que sigui inclusiva socioeconòmicament, i no hi hagi prejudicis de classe, gènere o raça (com Sanders pronosticava)-, equilibrada entre ciutadans veïns i no-veïns i els aspectes a debatre. A més cada cas és únic, i s’ha de tractar com a tal. Així, es pot criticar la manera d’implementar la participació política, però no la idea de fons.
12 comentaris:
Efectivamnet, la idea d'intentar involucrar a la ciutadania en les polítiques públiques és necessària, però difícil. Tot i saber la dificultat que implica, la majoria de gent troba altres coses millor a fer abans de participar en el sistema. Perquè quan tenen la oportunitat de fer-ho no ho fan, en canvi tots volen que se'ls tinguin en compte els seus interessos? Ho podriem qualificar de fre-riders?
mercè
Estic en la línia de la Mercè. Quan dirigeixes un procés de participació ciutadana te n'adones de diverses coses:
1- Sempre participen els mateixos.
2- La manca de rigor d'alguns processos per motius polítics.
3- No obstant això, la necessitat de dur-los a terme.
En tot cas, sóc partidari d'utilitzar de forma prioritària altres mecanismes: el polític ha de sortir al carrer, preguntar als veïns perquè la plaça no els agrada i recollir inputs a peu de carrer. NO hi ha més política participativa que la de contacte directe.
El fet de crear ciutadans propers a la política és interessant però també amb riscos. A Suïssa, de tant tenir referenda finalment la gent es cansa i costa superar el 50%.
Segon, per tal que una participació sigui efectiva i reiterada cal que algú faci el seguiment i que les opinions arribin ordenades. Fonamentalment, cal associacionisme. I posant el cas de Barcelona, a) Qui pot tenir temps per participar en una Associació de veïns?; b) qui no en formi part no pot estar present a la FAVB, que és l'associació legitimitzada de representació dels veïns a la ciutat; Això porta que finalment els representants dels veïns sigui gent que defensa la seva visió, al no tenir directament cap mena de relació amb els seus rpresentats. Això ho he viscut molts cops al Consell de Ciutat durant l'any i mig que vaig ser membre.els representants de la FAVB deixaven anar el seu discurset i es veia tant que era una opinió personal que finalment no es feia cas.
Quant el contacte directe, plenament d'acord, segurament caldria formes intermèdies de mediació de barri, gent que pugui treballar, posem mitja jornada o fins i tot amb col·laboracions puntuals remunerades (2-3 hores a la setmana) que es dediqui a recollir queixes i copsar la situació. Aquesta proposta va aparèixer a un dictamen sobre els barris de Barcelona que va aprovar el CESB l'any passat.
A mi em sembla que això de que els ciutadans no ho demanen no és veritat. Que la cultura democràtica d'aquest país encara sigui molt deficient no és excusa per dir que la ciutadania no reclama més aprofundiment democràtic.
Només cal veure la quantitat de plataformes que han sorgit els darrers anys pels temes més diverses per adonar-se'n de que sí que hi ha un interès de participar sobre les decisions polítiques que afecten a la col·lectivitat.
Des del meu punt de vista el problema no és un trade-off entre eficiència i participació sinó entre democràcia directa i democràcia representativa. I més, quan la democràcia representativa està funcionant amb partits antidemocràtics i amb solapamanent de càrrecs a diverses institucions públiques.
L'encaix entre la democràcia representaiva i la deliberativa/directa té els seus riscos (populisme, dirigisme, legitimació de decisions) però cal que sigui explorat.
estic més o menys en acord am el k dius Toni, afegeixo els elements de e-democràcia kom un tipus de participació encara k exclosius d' una part de la gent. bon bloc i bona sort
El que volia dir és que: tot i les males experiències que s'han donat amb la participació ciutadana -Consells consultius,Consells municipals de benestar social...- No hem d'abandonar la idea de participació ciutadana, sinó intentar millorar els errors.
Crec que segons la política pública que es dugui a terme i la localitat en qüestió, s'ha de dissenyar la participació de diferent manera. Tot i que la idea que exposa l'Andreu és molt suggerent, també considero que l'Administració ha de requerir la presència de ciutadans a detemninats llocs de desició( sinó crec que tornem a caure en desigualtats, no sé...)
D'una altra banda, Marc, aquí estava parlant a nivell local. Aquí és realativament fàcil encabir la participació ciutadana, i com dic crec que està molt lluny de la democracia deliberativa. Suposo que a altres àmbits superiors el problema principal seria com encabir la democracia directe a la representativa. Tot i així, sempre és molt més costós organitzar participacions directes que funcionin bé. El nostre estimat Fishkin ha fet alguna cosa a nivell superior, però desconec les valoracions de la seva feina.
una alternativa de reforma de la participació és replantejar la justificació de la seva naturalesa. Sent ideològicament encomiable, la participació com a finalitat i no com a mitjà ha demostrat tenir riscos.
Sota el meu punt de vista la participació pot ser una magnífica font pel disseny i avaluació de les polítiques públiques. En primer lloc per determinar les prioritats i orientar en els objectius als mandataris. En segon lloc per ajudar a avaluar els resultats i fer-ne un seguiment. Veiem l'exemple de la unió de Tramvies. En quina mesura una bona participació permetria determinar les prioritats de tota la població en aquest tema?? Hem de prioritzar el trànsit privat, el públic, l'estètica, la connectibilitat? I un cop es faci, s'ha fet com s'esperava, de forma transparent? Sempre hi haurà espai per la crítica, però en tot cas els espais de participació tenen en aquest cas un component tècnic en el sentit de buscar prioritats i no opinions.
Estic totalment d'acord, la participació no pot ser en cap cas NOMÉS una finalitat. I que els ciutadans no poden suplantar als tècnics.
Des del meu punt de vista, el problema rau en la manera com s'articula el procés de la participació ciutadana. Fer a tothom partícip està molt de moda, però massa sovint es presta poca atenció en el COM. Exemples com el que posava l'Andreu sobre els referèndums a Suïssa demostren que aquest tipus de participació no és l'idònia. I per què? Doncs pel poc marge de maniobra que té la ciutadania a l'hora de ficar-hi cullerada. Tot es redueix en un SÍ, NO, ABSTENCIÓ. Cal dissenyar processos participatius que facin de l'aportació ciutadana una eina veritablement útil a l'hora de pensar en com fer una determinada política. I no crec que es tracti només (que també) del contacte directe, el qual com a ciutadana no decideixo, sinó de la meva participació directe. Per això cal decidir quan és necessària la participació ciutadana (perquè potser no ho és per tots els tipus de polítiques), la de qui interessa, què es pot fer per motivar la participació
i com traslladar aquestes demandes a la política pública que es dissenya. Crec que és qüestió de sofisticar el procés. Només així farem millors polítiques, i la ciutadania se sentirà veritablement implicada. És un peix que es mossega la cua. Si la ciutadania veu que la seva participació queda en paper mullat, aquest serà un cost d'oportunitat en el qual no voldrà incórrer una propera vegada i és per això que la participació ciutadana sembla que no acaba d'arrencar, perquè tinc la impressió que tampoc l'estem articulant correctament.
Felicitaros por el blog, un pensamiento:
Quizas la dificultad viene en querer estructurar la participación directamente en el individuo "genérico".
Pudiera ser que se lograran mejores resultados si se solicitara una participación de las estructuras sociales intermedias, vease por ejemplo Consell Escolars, Colegios Profesionales, Presidentes de Comunidades de Vecinos, etc. Las solicitudes de participación deberian quedar muy concretadas, a la espera de respuestas concisas, para evitar divagaciones.
Estic, en general, d'acord amb tot el que s'ha dit. En tot cas, crec que un dels principals reptes de les polítiques participatives és intentar captar l'opinió d'aquells que no volen participar, però tot i així volen que se'ls tingui en compte...
Toni, t'agrego als meus enllaços.
M'agrada molt el teu/vostre bloc.
Endavant i a opinar joves!!!
Maiol Sanaüja
www.maiol.cat
Publica un comentari a l'entrada