Les ministres millor valorades són Carme Chacón i María Teresa Fdz. De la Vega, la primera aglutina bones puntuacions per part de votants de molts partits com PSOE, ICV, i CiU. La segona, obté bones puntuacions també per part de PSOE , ICV i CiU. Hi ha ministres que agrupen bones valoracions per part de molts partits, com Rubalcaba, si bé ha rebut males valoracions per part dels votants del PP. Aquesta situació sembla constant, així els votants del PP valoren als minitres més negativament que a les ministres, i això influencia la mitja.
Cal dir que aquestes valoracions les realitza tan sols la gent que coneix el Ministre en concret, de manera que un major nombre de persones avaluen els Ministres més coneguts. Observem que en general les Ministres són menys conegudes que els ministres (i en particular Bibiana Aído i Beatriz Corredor). Tanmateix, al tractar-se d'un govern constituït recentment encara s'ha d’esperar a que realitzin actuacions. De totes maneres, seria interessant veure quins ministeris tenen més rellevància i en mans de qui es troben.
S’havia especulat amb què les valoracions positives a les dones es donaven a aquelles que destacaven més els trets o característiques masculines. Així ho podríem creure si observàvem alguns exemples com Fdz. De la Vega, Hillary o fins i tot la Tatcher. Però ara Carme Chacón també ostenta grans valoracions, això voldrà dir que donem prioritat a un altre tipus de valors?
Sílvia Claveria
4 comentaris:
hola!!!
ja era hora que escribís alguna cosa, no? Sílvia, un post molt interessant, així m'agrada, demostrant que les dones també servim per la política, hehe.
Ànims i continueu escrivint!
mercè
Sílvia, interessant el post. Potser és fruit de l'atzar que les ministres siguin menys valorades però no descarto aquests tics sexistes. Caldria veure dades temporals. El problema és que no n'hi hagut gaires de ministres... El més important, però, és que la gent s'està acostumant a veure cares femenines per les pantalles: dones prenent decisions. Això ajuda a trencar aquest sostre de vida que moltes dones es troben a l'hora de participar en càrrecs directius.
Ei!
Gràcies Mercè. Així m'agrada que m'ho diguis,hahaha.
Toni, tens tota la raó, s'hauria de veure en un període més llarg de temps.Com també hem de veure si aquests resultats es mantenen o són fruits de factors contextuals. Fins i tot crec que seria millor obtenir les dades, no d'un baròmetre mensual, sinó d'una enquesta anual i /o electoral.
Ei Sílvia. Que sàpigues que estàs creant fans amb els teus articles feministes. Susan Okin ja pot començar a tenir enveja...
Publica un comentari a l'entrada