divendres, 20 de novembre del 2009

Joventut (politòloga) i desafecció

Avui el diari La Vanguardia publica una carta al director de Mariona Ferrer, professora de Ciències Polítiques i Socials de la UPF. La Mariona, professora dels quatre integrants del bloc, fa la següent reflexió, que segurament compartirem tots plegats:

"Inma tiene 25 años, nació y creció en pleno desarrollo de la democracia, pero muestra un fuerte escepticismo hacia el sistema democrático, la clase política y los partidos. La corrupción y la percepción de que las reglas de juego no son iguales para todos son una antesala de la desafección estructural y de la crítica al modelo de democracia representativa. Este es un fenómeno generalizable que se observa en los estudios empíricos sobre las actitudes políticas de un sector cada vez mayor de la juventud. Mis alumnos (estudiantes de Ciencias Políticas) tienen capacidad crítica, y muchos de ellos han escogido sus estudios como primera opción. Ahora bien, si les preguntas por su visión de la política institucionalizada, la gran mayoría (algunos, rara avis, pertenecen a las juventudes de distintos partidos) son profundamente críticos con los partidos y noto que cada vez más escuchan los contenidos sobre el funcionamiento de la democracia representativa con incredulidad, aburrimiento o impaciencia. Si esto sucede en una facultad de Ciencias Políticas, ¿qué esperamos que pueda suceder en la calle?"

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Crec que és normal que des d'una classe de Ciències Polítiques sigui on hi hagi més crítica i desafecció vers el sistema actual. I crec que és molt positiu pk això significa que els futuribles polítics tenen esperit crític i ganes de canviar els coses. El problema, que no es caigui en el desànim i es deixi pas els que volen perpetuar aquest vell, caduc i gastat sistema actual.

Toni Rodon ha dit...

Albert,

Molt d'acord. El que no veig tan clar és que els politòlegs siguin "futuribles polítics"... més aviat diria que es dedicaran a d'altres coses...

Albert Medrán ha dit...

Té molta raó la Mariona. I la resposta espanta.

Sílvia Claveria ha dit...

Molt interessant. Però potser aquí s'hauria de distingir entre aquells ciutadans la desafecció dels quals no portarà més conseqüències, i aquells que la seva desafecció no portarà a una actitud apolítica, sinó a contruir una altra via de participació ( que no passi necessariament per partits polítics o canals institucionalitzats)

PD: Fèlix Millet no cobrava als nens, sinó que cobrava als germans...

aurora ha dit...

Totalment d'acord. I la desafecció serà encara major quan isquen de la facultat.

Toni Rodon ha dit...

Aurora,

Vols dir que pot ser més baixa? :P En tot cas, ànims! Que si no ho remuntem nosaltres, això no ho remuntarà ningú! Sentit positiu, sempre! (que no ingenu...)

aurora ha dit...

Ostres, i tant!

Disculpa la meua osadia...
No volia posar-te "spam", però aquí va una sèrie de reflexions entorn a les feines que podem fer (o no) els politòlegs en eixir de la Facultat. Espere que no et moleste!
http://auroblogger.blogspot.com/2009/11/el-poder-contra-els-politolegs.html

Salut!