dijous, 19 novembre de 2009

Bases de dades: un bé públic? (II)

El Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat (CEO) ha renovat el seu portal web. Segons sabíem, era una decisió que portava temps meditant i que, finalment, han pogut aplicar. El portal, molt més funcional, permet veure els diferents baròmetres, sondejos i enquestes realitzades.

Ara bé, no tot són flors i violes. El CEO, organisme públic i, com a tal, subvencionat amb diner públic, no ha fet el pas que molts esperàvem. D’altres, com el CiS, sota la presidència de Belén Barreiro, han sigut més valents. L’organisme espanyol va veure que els diners que guanyaven amb les bases de dades eren una minúcia en relació al prestigi que la institució adquiria si s’obria a la societat.

En canvi, el web del CEO assegura que “presencialment, prèvia sol·licitud, identificació i autorització, es pot accedir a les matrius de dades dels estudis del CEO”. Per tant, no hi ha descàrrega directa de les bases de dades. Es poden sol·licitar els estudis i, si cal, acostar-se a la seva seu on et deixen un ordinador per fer els creuaments necessaris. Espero que no et posin un home/dona al costat controlant què fas...

Sensació de feixuguesa i percepció que Gabriel Colomé, president del CEO, se situa en paràmetres antics. No es demana que les bases de dades es donin el dia després d’haver acabat el treball de camp. No. Si ells fan els estudis, tenen dret a treballar-hi tant com vulguin. Però després d’un temps “necessari” (un any? Dos?), en què la base de dades ja no es tocarà mai més, quin sentit té guardar-les en pany i forrellat?

Recordo un article de Salvador Cardús, fa uns dies, a l’Avui. Deia que Catalunya, si precisament s’havia caracteritzat per alguna cosa, era per la seva voluntat democràtica a tots nivells. Radicalment democràtica. I no sempre aquesta voluntat passa per grans paraules i reformes electorals estranyes. Tot sovint els passos que s’han de donar són tan simples i fàcils com deixar descarregar unes quantes dades que, a la pràctica, només acabaran mirant quatre “politoxicòmans” com els d’El Pati Descobert.

Bases de dades: un bé públic?

6 comentaris:

Pedro ha dit...

Mai he entès la diferència entre idescat i ceo, quina relació tenen?

Toni Rodon ha dit...

Pedro,

L'Idescat es dedica a l'estadística a tots nivells. Només cal entrar al seu portal web per veure que toca tots els papers de l'auca. El CEO fa enquestes de caire polític. L'Idescat seria l'equivalent de l'Ine i el Ceo del Cis.

David ha dit...

Anant una mica més enllà: qui són els funcionaris del CEO per limitar-me el dret a consultar uns estudis costejats amb els meus impostos? Entenc que l'única restricció vàlida és el secret estadístic (cas de les enquestes), o que per motius de tractar-se d'una informació crítica hagi d'embargar-se la difusió durant uns mesos. Però fora d'això, cap restricció més.

Toni Rodon ha dit...

Exacte DAvid. Totalment d'acord. Afegiria: jo encara estic esperant que algú m'expliqui què vol dir això de "secret estadístic"....

Sílvia Claveria ha dit...

Toni, es veu que hi ha vegades ( depen de com es recullen les dades) que si desagregues molt ( p.e. territoris) pots arribar a identificar qui és aquella persona...

Toni Rodon ha dit...

Sí, Sílvia. M'ho imagino. Però ho veig díficil. Aleshores que et donin només les dades sense identificar la procedència. Total: les persones són un dígit, no un nom... no ho veig tan difícil, la veritat...