Aquesta pregunta d'investigació és la que es planteja avui al diari El Pais el professor Lapuente Giné. I apunta, i discuteix, diverses variables independents que poden explicar els nivells anormalment elevats de corrupció a l'Estat espanyol respecte les democràcies liberals occidentals:
- V1. Cultural: Forma part del caràcter mediterrani (picaresca postfeixista que diria un altre professor) robar diners públics, fer tractes de favor, pagar suborns, etc...Aquesta variable no el convenç: ens porta a un problema d'endogeneïtat: què és primer, la cultura corrupte o un disseny institucional que l'afavoreix? La literatura ha demostrat que determinats dissenys institucionals afavoreixen la corrupció, i pertant generen una cultura de corrupció (no pas a la inversa).
- V2. Disseny institucional: Segons l'autor aquesta explicació és la més plausible. El disseny institucional espanyol és dels que té més càrrecs polítics de les democràcies europees. En una ciutat d'entre 100.000 i 500.000 habitants arreu d'Europa depenen del partit X que guanya les eleccions unes tres persones. A l'Estat espanyol en depèn tota una xarxa de persones.
Nosaltres hem pensat que s'hi pot afegir una tercera variable:
V3. El rendiment de comptes de la ciutadania. Si observem una taula de corrupció percebuda veurem que la posició del nostre Estat està lluny de ser la que li pertoca ( tot i que potser ha pujat el darrer any). Dades de Transparency International.
Considerem que la preocupació de l'electorat per aquesta qüestió és cabdal perquè els partits polítics estiguin obligats a actuar amb transparència i honestedat. I que qualsevol variació del disseny institucional per intentar solucionar el problema de la corrupció només es podrà implementar si compta amb un grup de pressió de la societat civil que hi doni suport ja que, tal com demostra l'article del professor Lapuente Ginés, és molt difícil que les porpostes es facin des dels mateixos partits.
- V1. Cultural: Forma part del caràcter mediterrani (picaresca postfeixista que diria un altre professor) robar diners públics, fer tractes de favor, pagar suborns, etc...Aquesta variable no el convenç: ens porta a un problema d'endogeneïtat: què és primer, la cultura corrupte o un disseny institucional que l'afavoreix? La literatura ha demostrat que determinats dissenys institucionals afavoreixen la corrupció, i pertant generen una cultura de corrupció (no pas a la inversa).
- V2. Disseny institucional: Segons l'autor aquesta explicació és la més plausible. El disseny institucional espanyol és dels que té més càrrecs polítics de les democràcies europees. En una ciutat d'entre 100.000 i 500.000 habitants arreu d'Europa depenen del partit X que guanya les eleccions unes tres persones. A l'Estat espanyol en depèn tota una xarxa de persones.
Nosaltres hem pensat que s'hi pot afegir una tercera variable:
V3. El rendiment de comptes de la ciutadania. Si observem una taula de corrupció percebuda veurem que la posició del nostre Estat està lluny de ser la que li pertoca ( tot i que potser ha pujat el darrer any). Dades de Transparency International.
Considerem que la preocupació de l'electorat per aquesta qüestió és cabdal perquè els partits polítics estiguin obligats a actuar amb transparència i honestedat. I que qualsevol variació del disseny institucional per intentar solucionar el problema de la corrupció només es podrà implementar si compta amb un grup de pressió de la societat civil que hi doni suport ja que, tal com demostra l'article del professor Lapuente Ginés, és molt difícil que les porpostes es facin des dels mateixos partits.
3 comentaris:
Ei Marc. Però potser el fet que l'opinió pública no percebi que hi ha corrupció ens porta també al primer argument. És a dir, si hi ha més cultura de la corrupció, aquesta es percebrà com a més "normal" i, per tant, no se li donarà importància.
Sí, ja tens raó ja...m'agradaria pensar que una cosa és percebre-la i l'altra percebre-la com a normal. Però potser és demanar massa. En fi, jo no en tinc ni idea però l'article del Pais em va semblar interessant.
Sí, sí. De fet jo també crec que el què diu el senyor és cert eh. El què passa que una cosa pot acabar creant l'altre també... Però vaja, si haguéssim de repassar els alcaldes corruptes reelegits no acabaríem mai...
Publica un comentari a l'entrada