diumenge, 8 de març de 2009

La Catalunya del 2030

Fa un temps l’empresa em va enviar a un curs de projecció demogràfica organitzat pel Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB (web). En línies generals, el curs pretenia projectar la població d’un determinat municipi a llarg termini. Com que un servidor és un afeccionat sense límits a la política (malalt seria la paraula?) de seguida vaig trobar-hi una aplicació politològica. El que presento seran unes breus línies d’un experiment que he fet per projectar el Parlament de Catalunya de l’any 2030.

Agafo de l’Idescat la projecció de la població de Catalunya de l’any 2030. Recullo la informació per províncies, suposant que aquestes encara són la circumscripció electoral del país (escenari que, tot sigui dit, espero que no es produeixi i que, per fi, podem gaudir de l’esperada llei electoral catalana). Calculo la probabilitat de votar els diferents partits catalans segons l’edat de la persona i la trasllado a la cohort d’edats corresponent. És a dir, la probabilitat de votar al partit X l’any 2006 pel grup d’edat 20-25 serà, l’any 2030, la probabilitat de votar pel grup d’edat 30-35 (perquè hauran passat uns quinze anys). Per la nova generació (és a dir, per la generació que d’aquí trenta anys ja podrà votar), assumeixo que tindrà una probabilitat de vot igual a la mitjana de les diferents cohorts d’edat. D’altra banda, aplico l’abstenció mitjana de les dues darreres eleccions. Un cop fet, repartim els 135 escons aplicant la fórmula d’Hondt (aquesta eina ens hi ajudarà). Els resultats són els següents:


Vegi’s que CiU perd la primera posició en nombre d’escons i el PSC passa a ser la primera força més votada. Això es deu, principalment, a les cohorts de més edat. Entre la gent més gran, la probabilitat de votar a CiU era més alta que al PSC. Desapareguda aquesta cohort, el PSC gaudeix d’un escenari comparatiu més avantatjós.

Tanmateix, l’anàlisi grinyola per força bandes. Aquest cop, calculo la probabilitat de votar un determinat partit en cada una dels districtes. És a dir, assumeixo que no hi ha la mateixa possibilitat de votar a un partit a Barcelona que a Girona, per exemple. Així mateix, no assumeixo desplaçament de les cohorts. És a dir, la probabilitat de votar a un partit avui pels més joves serà la mateixa probabilitat que tindran els joves catalans de l’any 2030. Els nous resultats són els següents:

Ara l’escenari es reverteix i s’assembla més a la Catalunya actual. De nou, CiU obté la primera posició i millora resultats. Fixeu-vos també que en els dos escenaris el PPC té pitjor resultats que en l’actualitat. Probablement aquest fenomen es produeix perquè la probabilitat s’ha calculat a través d’enquesta i, sobretot a Catalunya, el vot declarat cap al PP mostra sempre xifres baixes.

No us prengueu aquest exercici seriosament (només faltaria!). L’objectiu era plasmar els coneixements adquirits en un àmbit allunyat de la demografia. Potser l’any 2030 la llei electoral serà una altra i aquest anàlisi serà absurd. Tan de bo.

6 comentaris:

aubachs ha dit...

l'exercici és molt interessant, malgrat tots el possibles 'imprevistos'...això és la prospectiva. Només cal recordar les projeccions que es feien fa només 10 o 15 anys sobre...

PD: les dues taules estan repetides, error o que ens ocultes res??? ;)

don-aire ha dit...

M'ha interessat molt. Es pot anar jugant, tot i que com bé dius no deixa de ser un divertimento. Com diu aubachs, caldria canviar la segona taula.

Toni Rodon ha dit...

Eps! Cert! La segona taula està repetida. Error meu. Al vespre d'avui ho canvio. Perdoneu... això són les presses de diumenge a la nit...:P

Toni Rodon ha dit...

Companys. Ja he actualitzat la taula. Perdoneu per l'error. Per cert, tampoc he dit que l'estimació de vot s'ha fet amb la mitjana de les dades obtingudes a les enquestes del CEO de juny del 2006 i maig del 2008. Aix les presses...

A.Orte ha dit...

A itàlia crec recordar que a principis dels 90, amb l'escissió de la DC, alguns comentaven que s'obria un període de 20 anys de domini de l'esquerra, fruit de la maduresa d'una generació post-materialista... però el que va passar és el contrari, per una manca de regeneració de l'esquerra els fills dels DC han acabat votant centre-dreta. És un tema interessant i que crec que ningú ha fet: a major desaparició de cohorts d'una determinada generació, què passa amb els fills d'aquesta quan arriben a una edat? a l'estil d'Ericsson i Golthorpe...

Anònim ha dit...

No em fa gens el pes. D'aquí 20 anys, els resultats de les generacions actuals de 20 a 55 anys es poden mantenir com ara i el vot nou (de 18 a 38 anys) hauria de tenir com a mínim la tendència que té ara el vot en aquestes edats.

Per tant, CIU i PSC que basen el seu vot uns a partir dels 60 i els altres del 50 perdran aquest vot en favor de ERC i ICV