Per què es protesta?

Han estat uns dies molt agitats als carrers de les diferents ciutats de l’estat espanyol. Només aquesta setmana hi ha hagut manifestacions contra Bolonya, la manifestació d’empresaris i autònoms, i la manifestació contra l’avortament que s’ha celebrat diumenge. A l’Estat espanyol tot i tenir una de les taxes més baixes de participació política, destaca el fet que la protesta (assistència a les manifestacions) té un percentatge molt alt comparat amb la resta de països europeus. Ja que aquests últims participen més políticament en altres àmbits com ara les associacions.

La protesta històricament s’ha associat a diferents factors. Com ser estudiant, ser jove i tenir una ideologia d’esquerres. Aquest últim factor ha anat perdent força a mesura que passaven els anys. És a dir, s’ha donat la “normalització” de la protesta. Anteriorment l’esquerra ostentava el monopoli, ja que qüestionava el sistema capitalista i amb la protesta pretenia el canvi social. Però d’uns anys ençà la protesta política, més en concret les manifestacions, són un instrument utilitzat des dels partits polítics -abans s’organitzaven per agents no tan institucionalitzats- i per tots els colors polítics (per exemple veiem manifestacions contra el matrimoni homosexual, contra l’estatut, manifestacions “de les corbates”, manifestacions pro-vida...). D’una altra banda, també es produeix un fet diferencial entre territoris. Així es constata que hi ha diferències de protesta entre Madrid i Catalunya en referència a la freqüència i temàtica de les manifestacions. A Madrid, s’aglutinen més nombre de manifestacions ja que es aquí on es concentren més poders/competències i per tant es pot reclamar més. A més a més, les manifestacions que se celebren a Madrid tenen una temàtica més “de dretes”, ja que en aquesta comunitat autònoma el PP té més capacitat de mobilització. En canvi, a Catalunya la temàtica de les manifestacions no es consideren properes a l’eix ideològic de la dreta. A més, moltes d’aquestes manifestacions sorgeixen amb una temàtica pro-nacionalista.

Però perquè s’han produït tantes manifestacions últimament? Hi ha dos fets que poden explicar que es produeixi aquest canvi de context de mobilització política (sense voler entrar al factor d’anàlisi meso de l’acció col·lectiva, ni al factor del capital social.) 1) Quan més alt sigui el grau de desafecció institucional, la desconfiança a les eleccions i institucions i el sentiment d’identitat nacional, més mobilització es produirà. Si ens fixem al primer gràfic veiem que l’índex de satisfacció política va decaient, fins a arribar a graus d’insatisfacció elevats. A més, al segon gràfic mostra com evoluciona la in/satisfacció segons la des/vinculació dels ciutadans. S'observa que aquells ciutadans integrats han incrementat molt la seva insatisfacció. Són aquests els més implicats a la res pública.

Evolució de l'Índex de satisfacció política

Font: CEO març 2009

Evolució de la in/satisfacció segons la des/vinculació dels ciutadans

Font: CEO març 2009

2) La protesta política també dependrà de les avaluacions que facin els ciutadans de l’eficàcia de la seva participació a la política. És a dir, quant més gran sigui l’eficàcia interna dels ciutadans, creuran que les seves accions seran més eficaces, i per tant protestaran més.

Font: CEO febrer 2009

Encara que no veiem un augment substancial del percentatge de la gent que creu que pot influir en el que fan els polítics. Potser els actors clau -els líders- de les organitzacions que convoquen manifestacions sí que veuen que poden influir, i per tant aquests han mobilitzat a més població.

En conclusió, la protesta s’ha convertit en un instrument utilitzat per tots els partits polítics, i donant-se diferències territorialment en aquesta activitat. La insatisfacció política s’ha convertit en el caldo de cultiu perquè hi hagi un augment de la protesta.