La Catalunya del 2030

Fa un temps l’empresa em va enviar a un curs de projecció demogràfica organitzat pel Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB (web). En línies generals, el curs pretenia projectar la població d’un determinat municipi a llarg termini. Com que un servidor és un afeccionat sense límits a la política (malalt seria la paraula?) de seguida vaig trobar-hi una aplicació politològica. El que presento seran unes breus línies d’un experiment que he fet per projectar el Parlament de Catalunya de l’any 2030.

Agafo de l’Idescat la projecció de la població de Catalunya de l’any 2030. Recullo la informació per províncies, suposant que aquestes encara són la circumscripció electoral del país (escenari que, tot sigui dit, espero que no es produeixi i que, per fi, podem gaudir de l’esperada llei electoral catalana). Calculo la probabilitat de votar els diferents partits catalans segons l’edat de la persona i la trasllado a la cohort d’edats corresponent. És a dir, la probabilitat de votar al partit X l’any 2006 pel grup d’edat 20-25 serà, l’any 2030, la probabilitat de votar pel grup d’edat 30-35 (perquè hauran passat uns quinze anys). Per la nova generació (és a dir, per la generació que d’aquí trenta anys ja podrà votar), assumeixo que tindrà una probabilitat de vot igual a la mitjana de les diferents cohorts d’edat. D’altra banda, aplico l’abstenció mitjana de les dues darreres eleccions. Un cop fet, repartim els 135 escons aplicant la fórmula d’Hondt (aquesta eina ens hi ajudarà). Els resultats són els següents:

Vegi’s que CiU perd la primera posició en nombre d’escons i el PSC passa a ser la primera força més votada. Això es deu, principalment, a les cohorts de més edat. Entre la gent més gran, la probabilitat de votar a CiU era més alta que al PSC. Desapareguda aquesta cohort, el PSC gaudeix d’un escenari comparatiu més avantatjós.

Tanmateix, l’anàlisi grinyola per força bandes. Aquest cop, calculo la probabilitat de votar un determinat partit en cada una dels districtes. És a dir, assumeixo que no hi ha la mateixa possibilitat de votar a un partit a Barcelona que a Girona, per exemple. Així mateix, no assumeixo desplaçament de les cohorts. És a dir, la probabilitat de votar a un partit avui pels més joves serà la mateixa probabilitat que tindran els joves catalans de l’any 2030. Els nous resultats són els següents:

Ara l’escenari es reverteix i s’assembla més a la Catalunya actual. De nou, CiU obté la primera posició i millora resultats. Fixeu-vos també que en els dos escenaris el PPC té pitjor resultats que en l’actualitat. Probablement aquest fenomen es produeix perquè la probabilitat s’ha calculat a través d’enquesta i, sobretot a Catalunya, el vot declarat cap al PP mostra sempre xifres baixes.

No us prengueu aquest exercici seriosament (només faltaria!). L’objectiu era plasmar els coneixements adquirits en un àmbit allunyat de la demografia. Potser l’any 2030 la llei electoral serà una altra i aquest anàlisi serà absurd. Tan de bo.