"L’ideal democràtic concep les polítiques públiques de baix a dalt i, senzillament, no té en compte el fenomen del lideratge. El govern i els representants parlamentaris són escollits sobre la base d’un programa polític, que tracten de portar a terme un cop en el càrrec. El problema és que, d’acord amb els resultats de les recerques empíriques, els ciutadans de les democràcies modernes rarament assoleixen les competències mínimes que preveu la teoria democràtica. Per a la majoria de la gent, la política acostuma a ser una de les seves darreres preocupacions, i el seguiment que en fan, esporàdic i superficial. Així doncs, els electors tampoc no acostumen a conèixer les propostes de les formacions en competició, i fins i tot se’ls fa difícil identificar alguns dels trets més distintius dels seus programes. Aquesta visió pessimista de les capacitats dels ciutadans ha estat fortament contestada durant les darreres dècades pels investigadors electorals, que han tractat de descobrir la manera en què, malgrat les evidents limitacions, els votants aconsegueixen prendre decisions, si no totalment racionals, almenys «raonables», de tal manera que puguin exercir un cert control sobre els seus governants i garantir la representació dels seus interessos".Guillem Rico. Doctor en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona. Revista VIA (Centre d'Estudis Jordi Pujol).
6 comentaris:
Doncs apunts (que necessàriament comparteixo):
- Fins a quin punt la participació no s'està desviant cap a formes no convencionals? Associacionisme, agrupacions i demès formes de pressió cap a la política més enllà de la participació en eleccions o en partits.
- És possible exigir un mínim de coneixement en el moment de votar? No sé si amb un examen previ que t'aporti el dret de vot. He vist un bon munt de casos d'avis votant el que volien els nets o gent votant per com de simpàtic és el candidat.
Són comentaris d'algú que no fa gaire que s'ha aixecat, així que tampoc en feu massa cas.
Perdó, volia dir que "no necessàriament comparteixo".
mmm Home, jo tant com fer un examen... He posat el text perquè m'ha semblat interessant la discussió que Rico planteja. Sobretot des del punt de vista de l'interès per la política que tenen els ciutadans. Sovint exigeixen als seus representants unes competències que ells mateixos no volen desenvolupar. En resum: existeix una constant tensió entre el que et representa i el que exigeix ser representat. Però potser aquí es troba la gràcia no?
Esta cuestión que planteais liga directamente con lo que se denominan "heurísticos", es decir, atajos informativos que permiten al votante, sin consumir gran tiempo en informarse, votar de manera que sus intereses se vean representados. El más tradicional es la identificación izquierda- derecha. Un votante de derechas vota a los partidos que se identifican como tal ya que, en teoría, defenderán sus intereses sobre una serie de cuestiones que le resultan relevantes. Las "etiquetas" en política permiten que con una información política bajo a nivel individual se puedan alcanzar resultados satisfactorios a nivel global.
Sobre lo que apunta Carlos:
- La participación no convencional ya no es tan no convencional. No existe evidencia de que se reduzca la electoral y aumenten las otras si no de que se solapan. Es decir, la gente vota y además, va a manifas, firma peticiones...
- Lo del examen previo ya se hacía en EEUU el siglo XIX. Es una buena medida para privar del voto a las personas con menos conocimientos (ya sabeis, negros, pobres, y demás ralea de indeseables) pero no creo que sea compatible con la teoría de la democracia, que asume que todos los hombres son iguales en derechos y deberes.
Un saludo
kanciller
PD: El problema de la falta de información se vincula directamente a la capacidad que tenga la ciudadanía no de realizar un voto expresivo o prospectivo (a los de mi ideología) si no en castigar a los malos gobernantes (aunque sean de los míos). Es decir, el ojo dle huracán es la rendición de cuentas de nuestros representantes.
Aupa los del pati!
Perfecte Pablo! Important el tema del rendiment de comptes. Que en ciutadà estigui ben informat és clau perquè "des de dalt" no s'arribi a fer el que es vulgui. I aquí (com discutíem aquesta tarda) ja hi entren multitud de factors, com els mèdia!
pd/ Pablo, no has comentat res dels pingüins... :P
Publica un comentari a l'entrada