dimarts, 17 febrer de 2009

Educació i immigració

Agafo el relleu de Kanciller i aquesta setmana he hagut de presentar el meu Stinchcombe particular. Per fer-ho ràpid, l’Stinchcombe test és un joc que et fa trobar cinc mecanismes causals (veure nota a peu de pàgina) sobre una correlació determinada. A un servidor se li demanava respondre la següent pregunta:

Per què els alumnes immigrants de Catalunya treuen pitjors notes a l’informe PISA que els de la resta de l’Estat?

Així doncs, havia de trobar cinc arguments per respondre el per què d’aquesta pregunta. És a dir, què diferencia Catalunya de la resta de l’Estat que porovoca que els “nous catalans” tinguin menys puntuació que els “nous espanyols”? Molt sintèticament, els arguments emprats van ser els següents:

1- Argument quantitatiu: Catalunya ha rebut un de cada quatre immigrants que ha arribat a la Península. Això ha saturat el sistema (les aules) i es tendeix a la segregació educativa. Per tant, els poders públics tenen més dificultats per igualar les capacitats de les persones immigrades.

2- Inversió pública: Catalunya es troba, en comparació amb la resta de CCAA, a la cua d’inversió en educació. Aquest fet, juntament amb l’anterior, és un llast per millorar les capacitats de les persones immigrades.

3- Xarxa pública/privada: Per diferents raons, la xarxa privada (concertada) és més important a Catalunya que a la resta de l’Estat. Es demostra que les persones immigrades van més a la pública que a la privada. El sistema, de moment, és incapaç de solventar aquesta segregació (que es palesa amb l’elevada diferència entre puntuacions a Catalunya, és a dir, la diferència entre els que treuen bones i males notes al nostre país és més alta que a la resta de l’Estat).

4- Desigualtats econòmiques: Diversos estudis mostren que les desigualtats econòmiques (índex Gini) frenen la igualtat del nivell educatiu entre els diferents estrats socials (s’entén que igualtat d’excel·lència, no de mediocritat). Les persones immigrades, generalment, engreixen la part baixa dels estrats socials. Així mateix, sabem que hi ha una certa “monogàmia educativa”. És a dir, que els nivells educatius de les parelles solen ser coincidents. Com és desigual la societat, més desigualtat en resultats.

5- Origen de les persones immigrades: Almenys entre finals dels noranta i principis de l’any 2000 Catalunya ha rebut sobretot immigració africana. Diversos estudis mostren que el nivell educatiu de la població africana és generalment més baix que el de la resta d’immigrants.

Cinc arguments, doncs, que poden explicar per què els immigrants de Catalunya tenen pitjor puntuació que els de la resta de l’Estat. Queden molts arguments possibles en el tinter. De fet, al Pati Descobert (i la Sílvia en particular) ja hem parlat vàries vegades de temes educatius.


Desigualtats a l’educació (vincle)
Algunes coses més sobre educació (vincle)
Monomarementalitats (vincle)

En tot cas, sigueu lliures a comentar possibles nous arguments. No és el meu tema i potser me'n deixo algun de crucial. Mentrestant us deixo les puntuacions en ciències de l’informe PISA 2006 (en matemàtiques i comprensió lectora els resultats són semblants)



Nota metològica: Una correlació és l'associació que s'estableix entre dues variables determinades. És a dir, si tenim dues variables, X i Y, hi ha correlació quan l'increment d'una d'elles fa augmentar o disminuir l'altra. Això no vol dir que una correlació impliqui causalitat. Per exemple, "si baixem la temperatura de l'aire per sota dels zero graus, l'aigua es congela". Aquesta correlació es compleix. En canvi, hi ha clàssics exemples de correlacions falses (espúries): "l'augment del nombre de fills francesos ve relacionat amb l'augment del nombre de cigonyes". La correlació existeix, però és evident que una cosa no depèn de l'altra. Un altre exemple: "tot el que és bo per Espanya és bo per Catalunya". Correlació certa o espúria?

7 comentaris:

Toni Rodon ha dit...

Has vist Sílvia? Com que últimament no tenim debats perquè no ens veiem l'inicio via post. :P

A.Orte ha dit...

Home, falta l'argument populista que es fa des de la dreta espanyola i que ningú diu gaire obertament per l'escàs rigor: el model lingüístic. Els nens immigrants es trobarien amb la necessitat d'aprendre dos idiomes alhora i estan desorientats...
Ara seriosament, en els arguments que comentes hi ha molt de psicologia i poc de sociologia. Vull dir, la sociologia permet plantejar aquestes qüestions però el rendiment escolar, en sí, té molt de psicologia social, de relació amb l'entorn, d'explicacions que van més enllà de l'estructuralisme a priorístic de la sociologia (reconeixent que estic molt més proper).
De tota manera, demostrar que hi ha diferències entre grups ja seria tot un èxit.

Toni Rodon ha dit...

Tens raó Andreu. Però només em deixaven dir cinc mecanismes :P En tot cas, crec que els arguments de xarxa pública/privada, les desigualtats econòmiques i la baixa inversió són els elements potser més determinants.

Sílvia Claveria ha dit...

Ei Toni! Jo no ho hauria fet millor... El que potser no explica tant la diferència entre territoris és les desigualtats econòmiques, i hi ha evidència empírica que la nota de la classe de català fa baixar la mitja de les notes als immigrants. Però bé, crec que a PISA no es pregunta per català ( ara no ho sé segur...) De tota manera, Hector Cebolla a Fundación Alternativas crec que té alguns estudis ( per si t'interessa)

Toni Rodon ha dit...

Sílvia! Has tardat eh! ;) Els exàmens PISA els fan en català. En teoria això no hauria de ser un obstacle a l'hora de treure bones puntuacions (almenys en ciències i matemàtiques, potser sí en comprensió lectora) però en algun lloc ho he trobat com una possible explicació...

Anònim ha dit...

Toni, sobre l'argument 5;
El grup de població immigrant resident a Catalunya més nombrós és el procedent d'Amèrica, un 34,61% dels immigrants residents l'any 2007 i no l'africà, amb un 14,85% (dades d'Idescat, no afina de quin país pel que Amèrica inclou Canadà i EUA, és clar, però és una tendència que es manté tots els anys...).
En tot cas, no tinc dades sobre la població d'orígen immigrant en edat escolar, i podria ser que en aquest cas n'hi hagués més d'orígen africà, però si l'argument es basa en l'orígen de l'alumne, s'hauria de fer extensiu a altres nens procedents de països on el sistema de lectoescriptura sigui també diferent (perquè si resulta que xinesos o paquistanesos, posem per cas, obtenen millors resultats estaríem tornant a l'argument 4, referent a desigualtats econòmiques i nivell cultural).
Bé, res, que la dada m'ha sobtat (i crideu menys quan us poseu a la finestra d'una classe que se sent tot :D).
Ariadna.

Toni Rodon ha dit...

Ei Ariadna! Tu per aquí! Sí, tens raó. Hauria d'haver afinat més. Em referia no tant als últims anys, sinó a principis de mil·lenni. L'any 2000 la població immigrada d'Àfrica era el 41,97% del total dels immigrats a Catalunya. La tendència s'ha revertit. No tinc dades de tota la sèrie, però te'n dic algunes: l'any 2002 els nens i nenes d'Àfrica eren el 41%. Ara, la situació també s'ha invertit. En tot cas, és cert que és perillós considerar les persones immigrades com un grup homogeni. Reduccionisme...