Encara que ens trobem en període estival, és a dir sense activitat acadèmica aparent, al Pati descobert continuem preocupats per les nostres tesines, vull dir per coses freaks. Com per exemple: per què tothom, fins i tot el més quantitativista de tots els quantis, ha odiat un moment o altre de la seva vida les matemàtiques?Aprofitant les Olimpiades Internacionals d'aquesta disciplina que s'han celebrat a Madrid durant la darrera setmana, hem volgut fer un rigorós estudi per trobar respostes a les nostres preguntes. I què? Doncs: eureka! Hem Descobert evidències empíriques irrefutables que ens han iluminat en la comprensió de les imposicions númeriques i algebràiques viscudes durant la nostra infància (i no tant infància, qui ha oblidat les mítiques classes d'en Satorra?).
Les evidències: existeix una correlació significativa entre obtenir bons resultats en matemàtiques (l'excel·lència a nivell mundial, olímpic) i la manca de drets polítics i llibertats civils a l'Estat on es viu. Si ja ho dèiem nosaltres que això de les mates...Vegin què obtenim a partir de 3 variables: 1) Drets polítics de l'Estat; 2) Llibertats civils de l'Estat (segons Freedom House :) ); 3) Suma de les puntuacions obtingudes pels sis representants de cada Estat.
Lo dit, correlacions significatives al 95%!!! Si fan un cop d'ull als resultats matemàtics i democràtics (segons Freedom House) , hi trobaran veritables perles: Xina guanyadora de les Olimpiades amb 217 punts; un sempre combatiu Vietnam amb 159 punts; la mateixa Rússia amb uns magnífics 199 punts; o Korea del Nord (Pol.Rights = 0/40; Civ.Liberty = 2/60) aconseguint uns gens menyspreables 173 punts. Perquè se'n facin una idea Espanya obtingué 82 punts.
Des del Pati estant preferim els 82 puntets. Encara que aquests siguin a lo Chiki-Chiki i cosetes pitjors que ni a Freedom House ni als nostres polítics no semblen preocupar-los gaire...
Des del Pati estant preferim els 82 puntets. Encara que aquests siguin a lo Chiki-Chiki i cosetes pitjors que ni a Freedom House ni als nostres polítics no semblen preocupar-los gaire...
Problema 3. Demostrar que existen infinitos números enteros positivos n tales que n2 + 1 tiene un divisor primo mayor que 2n + p2n.
Marc Sanjaume
7 comentaris:
posats a trobar correlacions interessants, i aprofitant que la caloreta de l'estiu tot ho permet, més d'un podria afirmar que això del quantitativisme desbocat és cosa de països tercemundistes....! ;)
Aquesta correlació ensuma espurisme per totes bandes. Com diu l'estimable Saris, la correlació és la suma de les relacions directes, les indirectes, les relacions espuries i les joint relations i alguna més que m'oblido. I aquesta correlació sembla tenir totes aquestes sumes. Potser la variable més determinant sigui la diferència entre el model d'exam i el model educatiu. Clar que segur hi intervenen moltes més. De totes formes, és molt divertit.
I quan es té un Carles Padró de professor de càlcul, l'odi a les matemàtiques ja resulta inevitable. No creus? ;-)
Si que es nota q ha arribat l'estiu...
Aposto a q la cita d'avui prové del Dr. Sanjaume ;)
Enriccccccc!! No havíem quedat així, hahah! :P
Sílvia
Veig que us preneu de conya aquest estudi d'altíssim rigor acadèmic. Pep, recordo Carles Padró jejeje Per cert, has notat una millora en el teu nivell de càlcul des que ets a la Xina? Sílvia, com sempre t'agafes seriosament les brometes eh... Enric, qui ha dit que l'he fet jo l'estudi? Ha estat un treball en comissió elaborat durant mesos per tots els membres del Pati descobert i assessors externs d'spss... :P
Apa salutacions
Sanjaume, això de la tesina t'afecta al cervell. El més interessant són les proves i els resultats. Adjunta'ls!
Sílvia, per què no quedes amb Saris per fer una "correlació" ;) ?
Publica un comentari a l'entrada