Als últims anys els partits han adoptat d’estratègies de discriminació positiva de gènere. Aquestes suposen la creació d’espais reservats per a dones als llocs de decisió política o en les llistes electorals. Així, els partits tenen l’incentiu racional de presentar les llistes equilibrades, ja que la inclusió de les dones no suposa un perjudici, en canvi, l’absència de les mateixes sí. També han jugat un paper important en l’adopció d’aquestes estratègies els lobbies de militants de dones dins d’aquests partits.
Tot i això, la incorporació de les dones als lloc amb poder de decisió del partit no ha estat independent de la ideologia que professava el mateix. Així, com tots sabem, els partits anomenats “d’esquerres” han presentat la paritat com un punt positiu per millorar la democràcia. En canvi, els considerats més de “dretes” consideren aquetes mesures com a limitadores per accedir als millors qualificats; per tant aquestes mesures provoquen un perjudici a les democràcies.
A antics estudis s’analitzava el percentatge de dones al Congrés dels Diputats a la legislatura del 04/08. Els resultats mostraven que tant el PSOE com IU gairebé arribaven a la paritat amb un 46% i un 40% respectivament, dins del seu grup parlamentari, mentre que el PP només tenia un 28%.
Des d'aquí intentarem analitzar la representació de les dones als governs de les diferents comunitats autònomes. Les dades indiquen que només el 5% de presidents autonòmics és una dona (únic cas Esperanza Aguirre) i un 39,74% conselleres. Aquestes dades mostren que encara estem molt per sota de la representació de la realitat. I malgrat que aquest valor sigui petit volem saber si (com és d’esperar) els diferents colors de govern influeixen a la construcció dels governs a nivell autonòmic.
(vermell=PSOE MA; Rosa=PSOE en coalició; Blau= PP MA;Groc= C.Can MA; Verd= PNB en coalició)
Els que tenen majoria absoluta del PSOE tenen més dones dins del govern autonòmic. En canvi, els que tenen majoria absoluta del PP incorporen menys dones al govern. No sorprèn que hi hagi una relació, tot i que aquesta no és gaire forta. ( r=0,58 a 95%)
Cal destacar la poca presència de dones al govern català, amb les úniques representats de Tura, Geli, Serna i Capdevila.
Sílvia
3 comentaris:
Encara queda molt camí per endavant i moltes coses a fer. El "sistema cremallera" no és la solució (provisional) però pot ser una oportunitat que ens demostri que la paritat és possible i, el més important, que és beneficiosa.
És possible la justificació basada en la limitació en l'accès dels més qualificats? la imposició de la paritat no té perquè suposar un perjudici per les democràcies, però si no ens comencem a moure, no ho sabrem, donada la poca experiència de les dones en càrrecs polítics.
Cal veure el perquè de la desigualtat entre CCAA (donat que és molt gran entre els dos pols), el color del govern pot explicar-ne una part, però no tota i, així, convergir a un sistema més paritari que arribi a ser real i vist amb total normalitat.
Estic d'acord amb la Mercè. És impactant veure com hi ha tantes diferències entre CCAA. Potser caldria buscar altres raons, com el teixit productiu de cada zona o la natalitat, entre d'altres. Dubto que hi hagi diferències de percepció del rol de la dona en diferents llocs. Suposo que aquests són bastant homogenis. En tot cas el que acostuma a ser preocupant és l'anomenada "barrera de cristall". És aquella barrera que hi ha entre les tasques no directives i directives que a la dona li costa normalment superar per raons X. Als càrrecs públics és on aquesta barrera sol ser més gruixuda...
la taula és errònia. a galícia no hi ha majoria absoluta del psoe, fins que es tirin els trastos fan coalició amb el bng.
Publica un comentari a l'entrada