El passat 28 de juny el Govern basc va aprovar la Llei de convocatòria i regulació de consultes populars que preveu la realització d'una consulta popular el 25 d'octubre d'enguany. L'aprovació a través del Parlament basc de la proposta de consulta era una manera de blindar legalment el full de ruta d'Ibarretxe. Tot i així, amb l'Estatut de Guernika a la mà, el Govern Basc necessita el vist-i-plau de la Moncloa que ja ha recorregut la consulta al TC (espera que sigui publicada al butlletí del País Basc) i ha manifestat publicament que no la permetrà. Davant d'aquesta conjuntura diverses organitzacions del País Basc han demanat directament que es practiqui la desobediència civil per defensar la consulta.La qüestió no tindria gaire transcendència, contemplant l'enorme complexitat de la política basca, sinó fos perquè és el mateix Conseller de Justícia Joseba Azkarraga (també Secretari General d'Eusko Alkartasuna) qui ha sortit en defensa d'aquesta possiblitat: "La desobediencia civil no es delito. Es una fórmula de actuación en el ámbito de lo político y lo social de defensa de posiciones ante aquello que se considera injusto. Otra cosa diferente es el incumplimiento de las leyes. Nosotros estamos dentro de un marco determinado al que nos debemos. Pero eso no quiere decir que pacíficamente intentemos cambiar el actual marco jurídico y político" manifestava al diari El Correo Español / El Pueblo Vasco el passat 6 de juliol.
Ben pocs ministres, o responsables polítics de justícia, deuen haver fet afirmacions com aquesta. En tot cas, pot ser interessant fer un cop d'ull a les característiques teòriques de la desobediència civil en un context liberaldemocràtic, per veure si la mateixa celebració de la consulta sense l'aprovació del Govern espanyol es podria emmarcar dins d'aquesta categoria. Adoptant la definició rawlsiana, formulada des del liberalisme polític, un acte de desobediència civil consistiria en:
1) Un acte públic, no només perquè no és privat, sinó perquè apel·la a principis públics. La consulta seria pública, i apel·laria al principi democràtic de celebrar un acte electoral.
2) Un acte no violent, que no vulnera els drets individuals dels que no hi participen. Fer-ho restaria qualitat a l'acte segons Rawls. Expressar el vot no pot ser un acte violent i no trepitja les llibertats civils dels que decideixen abstenir-se.
3) La "forma" de l'acte fa que trenqui la llei "des de dins la llei". Seguint l'argument d'Azkarraga: voler canviar l'ordenament legal no implica necessàriament incomplir-lo. La Llei de consultes ha estat aprovada legalment al Parlament basc.
4) Cal admetre'n les conseqüències, el càstig. Essent conseqüent, segons aquesta disposició rawlsiana, el Govern basc hauria d'admetre les sancions. Aquesta, segons Rawls, seria la "penyora" que cal pagar per intentar convèncer a la majoria (Govern espanyol) que estan equivocatsen els seus plantejaments (en aquest cas: no permetre la consulta).
5) No pot ser un acte militant (de resistència organitzada) perquè contradiu la mateixa "desobediència". La interpretació d'aquest precepte seria complicada en aquest cas; valdria, potser, comparar una campanya de desobediència per celebrar el referèndum feta des de la societat civil amb els atemptats etarres: militars, militants, i antitètics a la desobediència civil plantejada per Rawls.
Sabent d'antuvi que la Llei de consultes serà tombada pel Govern espanyol queda una solució si es vol que tiri endavant: dir-n'hi desobediència civil, que Azkarraga no s'enfadarà. De la Vega potser sí.
2) Un acte no violent, que no vulnera els drets individuals dels que no hi participen. Fer-ho restaria qualitat a l'acte segons Rawls. Expressar el vot no pot ser un acte violent i no trepitja les llibertats civils dels que decideixen abstenir-se.
3) La "forma" de l'acte fa que trenqui la llei "des de dins la llei". Seguint l'argument d'Azkarraga: voler canviar l'ordenament legal no implica necessàriament incomplir-lo. La Llei de consultes ha estat aprovada legalment al Parlament basc.
4) Cal admetre'n les conseqüències, el càstig. Essent conseqüent, segons aquesta disposició rawlsiana, el Govern basc hauria d'admetre les sancions. Aquesta, segons Rawls, seria la "penyora" que cal pagar per intentar convèncer a la majoria (Govern espanyol) que estan equivocatsen els seus plantejaments (en aquest cas: no permetre la consulta).
5) No pot ser un acte militant (de resistència organitzada) perquè contradiu la mateixa "desobediència". La interpretació d'aquest precepte seria complicada en aquest cas; valdria, potser, comparar una campanya de desobediència per celebrar el referèndum feta des de la societat civil amb els atemptats etarres: militars, militants, i antitètics a la desobediència civil plantejada per Rawls.
Sabent d'antuvi que la Llei de consultes serà tombada pel Govern espanyol queda una solució si es vol que tiri endavant: dir-n'hi desobediència civil, que Azkarraga no s'enfadarà. De la Vega potser sí.
Marc Sanjaume
11 comentaris:
Jo estic d'acord amb tota consulta, sempre i quan l'escenari que s'acorda sigui el real. Vull dir, no havíem quedat que el PNB no està disposada a aprofitar-se del clima de violència i divisió tan profunda que hi ha a la societat basca?. I en tot cas, sabent que hi ha municipis on molt votant es queda a casa per por, no hauria d'estar aquesta circumstància a la mateixa alçada de tota la resta de motius? Recordeu aquell principi de "només que una persona no pugui exercir el seu dret, l'acte no és liberal".
I si primer s'acaba amb ETA per posteriorment plantejar el que calgui?
Molt interessant l'apunt, valdria la pena treballar aquesta perspectiva, i en un sentit més ampli, també respecte processos de secessió en democràcies liberals que no ho contemplen -o ho prohibeixen- en els acords constitucionals. Pel que fa a la desobediència civil, en l'aproximació de rawls, s'hauria de pensar en el fet de com articular el problema de què considerem una societat raonablement (paraula preferida de rawls) justa, sobretot si tenim en compte que malgrat els canals legals de reforma existeixin, aquests puguin considerar-se injustos (per posar condicions manifestament 'incomplibles' ). Pel que fa al tema basc les eleccions són clares, les decisions complexes; considerar la violència un problema d'ordre públic i per tant suprimir els tribunals especials, alhora que, garantint que tothom pugui exercir lliurement el seu vot, la via política no estigui condicionada per accions violentes i es reconegui la dimensió de demos si així ho decideix la societat implicada, que en la meva opinió és que el pretèn fer en realitat aquesta primera consulta -cal recordar-ho- de l'Ibarretxe.
Andreu: l'argument d'ETA que comentes és clau...Suposo que, aplicat a la teoria de Rawls, caldria determinar si sense una treva o desaparició d'ETA es vulnera el principi 2). En tot cas si s'acceptés aquest supòsit voldria dir que qualsevol política del Govern basc respecte l'autogovern estaria condicionada per ETA. Això, portat a l'extrem, significa que la solució al conflicte basc és exclusivament un tema entre l'Estat i ETA on el govern basc no hi pinta res.
Aubachs: de fet la teoria de Rawls no està pensada per aquestes situacions (Rawls no pensava en minories nacionals ni en temes de descentralització). I he fet una adaptació una mica precipitada...Caldria pensar-ho millor i comprovar quines són les condicions rawlsianes o d'altres autors respecte la desobediència civil (a la UPF Paco Fernández Buey ho ha teoritzat molt i té publicacions sobre el tema)
Discrepo amb Rawls en el sentit que la desobediència no pot estar organitzada. Perquè una desobediència sigui prou massiva com per tenir valor s'ha d'organitzar per força...
Responent a A. Orte, 2 punts:
Em fa gràcia que es prengui l'espanyolisme d'Euskadi com la víctima del conflicte. Després del què han patit els bascos, que es dignin a dominar els carrers i cohibir els colons em sembla perfecte. Aquí encara funcionem en sentit contrari, com durant el franquisme. Aquí veiem com la institució basca vol fer un acte netament democràtic i l'Estat espanyol li ho nega. I la transició on està? No la veig.
"I si primer s'acaba amb ETA per posteriorment plantejar el que calgui?" Què entens per acabar amb ETA? Tancar a la presó sota tortura a tots els seus militants i simpatitzants, tal i com porten fer des del franquisme? I si ho fem al rebés? I si primer acabem amb l'opressió d'Euskadi i deixem que la lluita armada d'una organització d'alliberament nacional perdi legitimitat i desaparegui? Si hi ha terrorisme independentista basc no és perquè sí. La violència acaba sent el darrer recurs per motls bascos, que veuen com la llei els limita els drets. Sindicats i partits prohibits, diaris tancats, detenciors arbitràries per ser independentista, redades gratuïtes pels bars, ... Borrem un moment el tema. Pregunto: Era il·legítima la guerra d'independència dels EUA o la d'Espanya de Napoleó? Si ho era, la basca també ho és.
Potser valdria la pena que en comptes d'absorvir tanta tele miressim de saber la violència practicada en sentit contrari. És a dir, per les forces de l'ordre de l'Estat, forces d'ocupació. Aquesta violència legal i encoberta.
M'agradaria sentir la resposta pel tema de la legitimitat (i validesa) de les guerres d'independència anomenades.
Empala,jo no vull protegir l'espanyolisme a euskadi, vull protegir la societat basca en general. La meva lectura es fa en visió col·lectiva i no crec que sigui sa opinar en una situació en la qual hi ha gent, també del PNB, que és extorsionada o agredida (no oblidem l'empresariat afí al PNB). ETA està a les vides de tots. Els secessionistes democràtics actuen condicionats per ETA (sinó per què existeix Aralar?), el govern també, l'opinió sobre Euskadi a la resta d'Espanya també. T'equivoques, potser perquè no em coneixes prou, quan dedueixes que per mí acabar amb ETA és tancar-los a la presó i que es podreixin. Això jo no ho crec i no crec que m'hagi de justificar. El que sí dedueixo de les teves paraules és que la tortura als membres d'ETA és dolenta però l'assassinat indiscriminat està motivat perquè hi ha "forces d'ocupació". Clar, suposo que un electricista que sigui regidor del PP o el PSOE és perillós per la pàtria.
Mira, a mí els bascos en general em sembla que viuen molt bé, només cal mirar les balances fiscals. Però no els envejo, tenen un percentatge, reduït però visible de gent malalta. I té un percentatge també important d'espanyols qeu no entendran mai el que és euskadi, però d'aquí a donar una imatge d'espanyols anomenat "paco" o "mercedes" que es passen el dia atonyinant "nekanes" i "patxis" hi ha un món. Entre altres coses perquè aquest paco o mercedes es pot sentir molt basc a la seva manera. Realment ha de ser un grup de gent qui decideixi si aquesta persona s'ha de sentir basca o no?
És preocupant que a una regió tant desenvolupada hi hagi una organització armada tant important i amb tant suport popular (en comparació amb altres organitzacions violentes i terroristes). És greu i s'ha d'acabar amb el que sigui que causi això. Però a mi em preocupa més el terrorisme que practica l'Estat. És a dir, el terrorisme legal és encara menys perdonable, menys intel·ligible, i no el veuràs mai exposat als canals de notícies oficials, cosa greu també.
I realment creus que ETA té ara tant poder? Jo ho dubto molt, i tinc ben clar que no té poder coerciu sobre espanya. Gens. És més, crec que el govern espanyol no li interessa acabar amb ETA, ja li va bé. És el justificant per ser superespanyolistes, imperialistes, i encara quedar com els bons. Mantenir la unitat del que queda d'imperi via ideologia patriòtica. Si Espanya no volgués ETA, l'únic que hauria de fer és deixar d'actuar antidemocràticament i, entre altres, acceptar la llei internacional que permet fer referèndums a les nacions sense estat.
Respecte les darreres activitats d'ETA, està clar que des de la lluita antifranquista ha anat perdent rumb i legitimitat, i els actuals etarres no semblen gaire més que terroristes gratuïts. Però al tanto: qui desestabilitza la societat basca i no li permet funcionar correctament és l'Estat. És l'abús d'autoritat constant de la gran massa policial d'allà la que crea reaccions. Ara mateix hi ha tants presos polítics bascos (no etarres: independentistes) que per trobar una xifra igual (700 i picu) t'has de remuntar fins als anys 60. I bé, si segueixes l'actualitat ja te n'enteres de qui és la víctima. Ja no demano llegir manifestos etarres per entendre com es justifiquen (cosa que hauria de ser bàsica per poder-los jutjar sense ignorar).
"Però no els envejo, tenen un percentatge, reduït però visible, de gent malalta". Els bascos tenen més mala llet, i no hi ha tant de conformisme sucursalista com aquí. Saben que no són espanyols i actuen en conseqüència, i alguns enfolleixen de tant rebre garrots. No serveix de res manifestar-se per aconseguir un referèndum: doncs alguns descarrilen (i cauen en la violència, igual d'inútil). Són malalts provocats. Ningú en una societat moderna es fica a posar bombes perquè sí, i menys per una ideologia. Cal haver patit. O penses que tot és una gran secta paranoica?
Ser basc no és qüestió d'opinió. No hi ha un grup, ni minoritari ni majoritari, que decideixi qui és basc i qui no. És basc qui se'n sent, i és poc compatible amb sentir-se espanyol, perquè espanya és un altre nom per dir Gran Castella, i Euskadi no és Castella, malgrat els esforços de deformació social. Pots sentir-te francès i espanyol però llavors no seràs tant espanyol ni tant francés com algú de cada lloc. Jo si me'n vaig a portugal, no parlo portugués, miro la tele catalana i visc entre catalans a portugal, què tindré de portugués? Res. Seré un català a Portugal, portugués en el sentit que visc i treballo a l'Estat de Portugal, però no membre de la societat portuguesa. Els conceptes estan clars, però la situació política els distorsiona. Ser basc no és com ser extremeny. No vol dir ser d'una regió, sinó que vol dir ser d'una terra amb molta personalitat pròpia, d'un poble viu i diferent.
Per cert, torno a fer la pregunta difícil: consideres(eu) necessària i legítima guerres d'independència com les dels EUA, Amèrica del Sud, Espanya en el seu moment, Irlanda, França dels nazis, Txetxènia (actualment en lluita), etc.?
gràcies per la matisació.
Quant a la darrera pregunta, la resposta és que no. No trobo legítima cap guerra en un entorn de pau internacional. El futur de les minories nacionals a Europa és dins la UE, posem el grau de relació amb Espanya que vulguis (confederal, federal, estat lliure associat, etc). Però reitero que l'error de dividir entre bascos bons i no bons és el primer error per fer una societat de contrastos, lliure però amargada per la seva diversitat.El mateix sentiment que té ara Espanya vers les minories nacionals.
Marc, la 'feblesa' de la teoria de rawls que apuntes era al que em referia quan feia l'èmfasi a pensar (també) en termes de teories de la secessió. En aquest sentit potser l'aproximació estrictament en termes de desobediència civil no ho pugui explicar del tot adequadament, sobretot quan el que es qüestiona de fet és el 'taulell de joc' i no només les 'regles'. Però en tot cas és molt suggerent l'aproximació en termes de desobediència civil que feies!
REspecte el tema independència EUA, crec que per analitzar-ho des del nostre context històric cal diferenciar entre els motius/debat i els mitjans,a banda que ara hi ha elements supraestatals com la declaracio de drets humans que serveixen marc de legitimació (p.e: eta no el compleix i per tant deslegitima la seva acció).
en tot cas, d'això es tracta d'escriure a 'pati descobert'...per cer us linko al meu bloc...
Potser no val la pena matar i crear sofriment per acabar amb l'esclavatge d'una societat.
De tota manera, la llei és una eina dels que manen. La llei no és justa ni moral, sinó que assegura els interessos del poder. Aleshores, per actuar correctament sovint s'ha hagut de sortir de la llei, i de vegades fins i tot els nostres avantpassats han hagut de matar i morir per véncer a la coacció del poder.
Sense aixó hi hauria moltes nacions al món sense estat. De fet, cap nació tindria estat, perquè encara governarien monarquies absolutistes.
Amb això no vull dir que ETA tingui sentit avui dia, però que sota la pressió, alguns independentistes bascos molt compromesos és normal que s'autojustifikin la lluita armada. La culpa: del que viola els drets humans i intenta distorsionar una societat per interessos polítics = bàsicament, Espanya estatal.
Respecte això de dividir entre bascos bons i dolents em sona a cantarella PSOE i espanyolista en general. No estem dividint bascos, sinó definint ser basc com tenir una nacionalitat. Per tant, no tots els ciutadans del país basc són bascos en aquest sentit, perquè molts es senten ben espanyols.
Això passa perquè els estats segreguen patriotisme a través dels seus mitjans sociològics, a part que les polítiques antibasques no han afavorit a la integració dels castellans immigrats a Euskadi. No penses igual?
Carai, el debat es veu apassionant. Aubachs, et linkem també al "Pati".
L'aubachs té una tesi doctoral molt interessant, us la recomano a tots i totes.
Publica un comentari a l'entrada