dilluns, 12 d’octubre del 2009

La Catalunya sobiranista

Avui us deixem amb un mapa molt interessant que hem trobat al diri AVUI sobre la Catalunya sobiranista, o almenys aquella que ho intenta.
Sobten o ens agradaria remarcar algunes coses:

  1. la gran majoria de poblacions que volen fer el referèndum estan a la demarcació de Barcelona.
  2. fins i tot poblacions amb elevats nivells de població immigrant volen fer-la, com El Papiol, Molins de Rei o Vallirana. Veurem què passa allà amb la participació...
  3. Important presència de consultes a la Plana de Lleida però en canvi ni una a la zona prepirinenca i pirinenca.
  4. Minoritària presència de consultes a la zona del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre. En comarques com el Baix Camp amb clar domini Convergent, o del Priorat, amb més presència d'ERC sobta que no se n'hagin tirat més endavant. I més sabent que quan la consulta d'Arenys es va plantejar, es va dir que hi havia poblacions del Baix Camp interessades. Qüestió de coordinació entre municipis? ja arribaran en la segona tongada?
  5. Cada dia més es manifesta una Catalunya central molt nacionalista, sobretot a les zones de l'Annoia, el Bages, part del Vallès Oriental, i especialment a Osona. En aquesta darrera comarca, faran referèndums en la pràctica totalitat dels municipis.
  6. I en darrer lloc: per què a la "perifèria" hi ha tan pocs referèndums, Catalunya peca, igual que Espanya, de centralisme? I la resposta molt em temo és que sí!

En fi, què en penseu?

9 comentaris:

Miquel Saumell ha dit...

Doncs mira, Marc, ara que ja et conec personalment, deixem dir-te que potser t’has deixat portar pel subconscient. Jo ho veig així:
1/ Si jo fos constitucionalista (o espanyolista, ja ens entenem), que ja és molt suposar, i visqués en una ciutat del Baix Llobregat on l'independentisme intueixo que no és precisament majoritari, jo seria el primer interessat en muntar la meva pròpia consulta, per guanyar-la amb tant marge o potser més que els independentistes d’Arenys de Munt van guanyar la seva. És a dir, no veig tant clar que els únics interessats en organitzar consultes siguin els partidaris de la independència. De moment potser sí però més endavant ja es veurà.
2/ Per tant, jo hauria posat per títol "La Catalunya democràtica", sense donar per fet el sobiranisme dels que organitzen aquestes consultes.

Anònim ha dit...

1.Catalunya a aconseguit una bona integració de la gran immigració dels anys 60-70, però res més. La seva cohesió és feble.
2.En la ment d'aquestes persones segueix present el mapa d'Espanya.
3.Els mitjans de comunicació juguen en contra dels interès del país.
4.Esta demostrat que les persones, de forma generalitzada, voten no pels seus interessos econòmics sinó la seva identificació amb els candidats.
5.Esta bé la consulta popular d'Areny de Munt, però els que demanen un referèndum d'autodeterminació actuen per sentiments o interesos foscos i no en funció de la realitat social.
6.Vull la independència de Catalunya però no arribara mentre les enquestes del CEO ens donin tan mals resultats.
7.Barcelona és centralista, però és una qüestió secundària. Barcelona no irradia la seva catalanitat al conjunt del país.
Els dirigents de Barcelona i el seu cinturó són els veritables culpables. No els seus electors que han acceptat els nostres símbols i la nostra llengua.
8.Una altra qüestió és el poc o nul us que es faci d'ella.
9.La societat civil, per si mateixa, no aconseguirà res. Es necessita el suport dels partits polítics, que no poden moure's del centre sociològic, mentre no canviï l'opinió pública.
10.El sectarisme dels partits, conseqüència de la llei electoral, és nefast per als nostres interessos nacionals.
11. El catalanisme polític sempre va sumar. Ara, malauradament, esta neixent el concepte "unionista" i aixo refermera el mapa mental d'Espanya.
12. Estem en una gabia, pero les elits intelectuals catalanes (no les botifleres) si cambian el seu paradigma ens poden fer surtir.En la paraula independencia no.

Carlos ha dit...

Aviso que faré un apunt totalment tendenciós i sense cap mena de base empírica. Aquesta situació pot tenir alguna cosa a veure amb determinat conservadurisme (o defensa de l'status quo) que acostuma a imperar a zones rurals?

Sílvia Claveria ha dit...

Jo també faré un comentari sobre una base totalment especulativa. La meva explicació perquè no hi hagi tantes consultes a la "perifèria de Catalunya" es pot deure a:

1- Encara molts Ajuntaments no han celebrat el Ple per aprovar-ho.
2- Són ciutats i pobles on hi ha un "èxode rural", això dóna lloc a que la mitjana d'edat d'aquestes ciutats s'incrementi. La gent gran majoritàriament no s'engresca a organitzar-se, coordinar-se i participar en l'elaboració d'una consulta ( molts costos i molta defesna de l'staus quo)
3-Molts són pobles petits. Per tant, ja deuen conèixer les fòbie si filies dels veïns del poble. Suposo que realitzar una consulta (que per ells)que no tindrà cap mena de resultat pragmàtic...

Tampoc em feu gaire cas...

Marc Guinjoan ha dit...

Que típic de la Sílvia deixar anar un "Tampoc em feu gaire cas..." al final de tot. Aquesta mentalitat autodestructiva no la deixarem eh!
A veure, s'han apuntat un munt de dades i ara mateix en respondré algunes, les altres les deixo per un altre moment.
En relació al Miquel, jo diria que els impulsors de les consultes està clar que són independentistes. Dubto que fins i tot al Baix Lobregat es faci una consulta sobre aquest tema per aconseguir resultats favorables a l'"unionisme". I més tenint present el fet que a Arenys només va anar a votar la població a favor de la independència...
En quant al títol que planteges, hi estic bastant d'acord!

Carlos, desconec si el fet que es facin poques consultes és com a coneqüència del típic conservadorisme; jo apuntaria més cap a les hipòtesis que marca la Sílvia: el fet que la població està bastant envelida, que els joves que podrien moure això molt sovint durant la setmana no viuen al poble, i que al cap i a la fi, en pobles petits, ja està bastant clar el pa que s'hi cou, i qui està amb qui.

Anònim, ho deixo per un altre moment; estic d'acord amb tu en algunes coses, però discrepo bastant en algunes altres puntualitzacions. Per cert, si no et fa res podries posar el teu nom, que així la comunicació queda bastant més directa no?

Col·lectiu Eterna ha dit...

Molt interessant el teu anàlisi. Però no em sorprèn. Viatjant pel país molt sovint se m'ha dit que a Barcelona creiem que Catalunya s'acaba al coll de la Panadella. A les terres de l'Ebre el sentiment que tenen diria que és força semblant i això que l'efecte immigrant d'Espanya és substancialment inferior al que passa a la Catalunya central. El teu mapa s'ajusta força a una idea d'on es deu trobar més arrelat el sentiment de pertinença o de centralitat catalanista. Al camp de Tarragona i ciutat és una altra història, és on MENYS es parla el català dins una zona urbana del Principat.
Una abraçada. Jordi del Col·lectiu Eterna.

Anònim ha dit...

Anònim 1
Hola
Prefereixo seguir "Anònim". Ho deixarem a Anònim 1. Amb paguen per crear estratègies per a tercers, no per donarme a coneixe.
No contestes a cap dels meus punts. No pretenc tenir raó. Per això demano resposta. Treballi massa anys en la realitat del màrqueting i em fio poc dels acadèmics: És fàcil escriure si no tens la pressió d'aconseguir una determinada quota de mercat. No et sembla?
M'agraden els intel.lectuals, em van ajudar a pensar i crec discernir entre els ximples i els intel.ligents. Vosaltres esteu entre els intel. ligents (segons la meva visió, és clar). M'agrada el vostre bloc, però finalment he de trepitjar ferm. Com algú va dir: Als publicitaris no se'ls accepta ja que els falta cultura. Però aconsegueixen objectius quantificables (polítics i comercials).

Ep ¡¡
Que ningú critique el meu català. És infumable. Però hi ha el que hi ha.

Toni Rodon ha dit...

Anònim (1, 2 o el que sigui), ningú t’ha criticat, home! A El Pati hi ets plenament benvingut. El problema és que poses tants punts que un no sap per on començar. A què et refereixes? A les estratègies de les elits? A la ciutadania? A la interacció entre ambdues coses? Què vol dir “objectius quantificables”? Nosaltres no n’aconseguim? Com ho saps? Quota de mercat? Quines són les professions que han d’aconseguir aquesta “quota”? Jo no en veig pas massa...

En una cosa et dono molta raó: els politòlegs (i nosaltres ho intentem ser) moltes vegades no trepitgem ferm i el què diem no té cap mena de repercussió. Ja dic d’entrada que és culpa nostra, per no saber integrar la part “publicista” en les nostres vides...

Jordi, benvingut a El Pati. Jo també hi afegiria l’efecte “bola de neu”. Esperem a que es vagin fent consultes i d’aquí un temps el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre segurament s’hi acabaran sumant!

Anònim ha dit...

Anònim 1

Toni, no era la meva intenció sembla que cridava. Perdona.
La propera vegada sere més concret.
Crec que totes les persones que estan escrivint sobre política, estan cometent un greu error en no considerar que sense un enfocament publicitari res avanzara. No es tracta que el publicitari marqui el camí ja que aquest ha d'estar al servei dels objectius polítics. Em subleva el llegir o escoltar anàlisi sobre independència sense considerar el resultats que dóna el CEO, per exemple.
En la meva opinió són bons (poden canviar) si es creés un "corpus" polític i una adequada política neurolingüìstica, que poguès arribar als cors de les persones. El principi per guanyar és que la gent escolti el que l'he agrada.
Crec que altra vegada estic fora del camp.