dijous, 20 d’agost del 2009

La bellesa és poder

La bellesa importa. Però si tots els partits decideixen nomenar candidats atractius, aquesta aposta basada en la bellesa no tindrà un gran impacte. Això sí: podem esperar una participació més elevada.

Aquesta és la primera i última frase d’un curiós article que analitza l’impacte de la bellesa (amb b alta) dels candidats sobre el vot. Importa si ets considerat el polític amb més bona planta? Una especialitat molt concreta del Comportament Electoral es dedica a estudiar de quina manera els ciutadans prenen les decisions. És a dir, quins són els determinants del vot. Com us podeu imaginar, no tots els electors disposen d’informació completa i el món polític els resulta massa complex.

Per aquest motiu, s’utilitzen mecanismes, “dreceres”, que permetin interpretar el món. Al contrari dels politòlegs (o alguna part d’ells), la majoria de ciutadans no s’informen de la política. Com prenen, doncs, les seves decisions? Aquí és on entra l’anomenada “heurística”. Dreceres cognitives que ajuden a formar-se opinions, fins i tot sense conèixer l’objecte del qual es parla. Per exemple, els mitjans de comunicació, les elits polítics o, fins i tot, l’escala esquerra-dreta, ajuden a conduir cap a aquest procés.

Segons alguns, la bellesa pot resultar ser una drecera cognitiva. Com que no conec els candidats, voto pel que em sembla més ben plantat (o ben plantada). Aquest és l’argument que utilitzen Rosar, Klein i Beckers. Què troben?

En eleccions competitives, en què els dos candidats es troben molt a prop en termes de vots (o almenys així es percep), la inclusió d’un candidat considerat atractiu pot acabar decantant la balança. Diuen: “L’efecte de la bellesa del candidat és més alt quan el nivell mitjà de bellesa és més baix. Per això hem titulat el nostre paper The Frog pond beauty contest. Els candidats atractius tindran més èxit si competeixen amb ugly toads [gripaus lletjos]".

Espero que no arribi el text a les mans d’alguns responsables de casa nostra. Ja els veig a tots fent enquestes sobre l’operació estètica preferida que faria al seu candidat.

(Per cert, si teniu curiositat i voleu perdre una mica el temps, l’article es diu The frog pond beauty contest: Physical attractiveness and electoral success of the constituency candidates at the North Rhine-Westphalia state election of 2005, publicat el 2008 per la European Journal of Political Research).

3 comentaris:

Sílvia Claveria ha dit...

La pregunta és: quins mecanismes ens porten a pensar que el més bell serà el més efectiu i eficient? Alguns estidis mèdics? han demostrat que la gent més maca (els que tenen la cara més simètrica) tenen millor qualitat reproductiva, per això atrauen més ( molt creibles:P). Però en aquest casos com funciona? La belessa dóna senyals de la persona? Són candidats més sans?...Sí,aquest comentari és de nivell de tertúlia de bar...

Toni Rodon ha dit...

De fet, també a nivell de tertúlia de bar, ahir comentava amb dos companys el tema i em deien un "per què no pot influir?" Potser sí. M'imagino que si els candidats no són molt coneguts i un/a d'ells/elles és més 'guapo/a', potser té més possibilitats que l'escoltin. Ara bé, d'aquí a que influenciïn el vot...

Anònim ha dit...

ei hola,

vist el tema de discussió és provable que us interessi aquest article d'una bona amiga meva, l'anna basora, psicòloga i que està estudiant a Harvard.

aquí us passo l'enllaç:

http://annabasora.blogspot.com/2007/11/la-cara-o-el-discurs.html


força interessant...


records!