dimarts, 18 agost de 2009

França: de dretes o d'esquerres?

L’altre dia, mentre llegia un text i treballava unes dades, em vaig trobar amb una suggerent contradicció.

En una enquesta per les eleccions presidencials franceses de l’abril del 2007, als ciutadans, com és habitual, se’ls demanava que s’ubiquessin en la tradicional escala ideològica, que va de l’1 al 10, sent els primers valors l’extrema esquerra i, els últims, l’extrema dreta. A l’enquesta també se’ls feia la mateixa pregunta en una versió categòrica. És a dir, se’ls demanava si es consideraven molt d’esquerres, d’esquerres, ni d’esquerres ni de dretes, de dretes i molt de dretes. Els resultats són els següents:

Segons l’escala que va de l'1 al 10, la majoria dels francesos són de dretes: el 35% versus el 32%.

En canvi, segons l’escala categòrica, la majoria són d’esquerres! (36% versus 28%).

Només la proporció d’individus que s’ubiquen al centre és força semblant.

Curiós...

9 comentaris:

Ferran Caballero ha dit...

Curiós, com que el filòsof André Glucksmann va dir que votava Sarkozy per ser el candidat que estava més a l'esquerra dels que es presentava.
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=405280&idseccio_PK=1006

Sílvia Claveria ha dit...

Com diu la Nebrera, el concepte dretes és un concepte a reivindicar. Encara que ella proposa que se li digui liberalconservadurisme, així no causaria tan rebuig en una escala d'autoposicionament, jeje.

Toni Rodon ha dit...

Ferran,

Sí, és curiós. Estic treballant amb les dades a veure què em surt. Però tot plegat té molt a veure amb la rellevància o no de l'eix i amb el moment/manera en què es fan els qüestionaris.

Sílvia,

En una conversa amb la Nebrera ens va explciar aquest concepte. Pel que vaig entendre, ella vol utilitizar una altra etiqueta per la forta càrrega simbòlica del concepte dreta. El que nov aig acabar d'entendre és la seva definició de liberalconservadorisme. Pel que vaig captar, semblava únicament el liberalisme clàssic, aquell de l'Estat com a guardià...

xarxes ha dit...

Toni, a l'apunt parles de l'escala de 0 a 10, i després de 1 a 10. Això canvia molt les coses. Si l'escala és de 1 a 10, on se situa el centre? Al 5,5? Només al 5,5? O de 5 a 6? O de 4 a 7? Força complicat.
Les dades crec que serien:
- Esquerra 32% en escala i 36% en etiqueta (4 punts de dif).
- Dreta: 35% en escala i 28% en etiqueta (7 punts de diferència).
- Centre (càlcul meu): 33% en escala i 36% en etiqueta (3 punts).
- Suposo que els no sap i els no contesta són casos perduts, però seria interessant analitzar-los, perquè deuen jugar un paper important.
Jo crec que fins i tot pot ser interessant veure fins a quin punt el fet de posar el centre de l'escala al 5,5 no interfereix les coses.
En sociolingüística habitualment ens trobem amb diferències maneres de mesurar coses "relativament fàcils" de mesurar com el coneixement de la llengua. Gent que diu que "sap parlar el català" puntuant-se amb un "4" en una escala 0-10. O com mesurar la llengua parlada amb els pares, que poot ser "més català que castellà" amb un dels progenitors i "més castellà que català" amb l'altre. Però no és equivalent a parlar "igual català que en catellà" amb els dos... En fi... Al final tot són representacions qeu ajuden a entendre la realitat.

Toni Rodon ha dit...

Natxo,

Perdó, ha sigut un error meu. En els dos casos l'escala és de l'1 al 10.

Tens raó amb el que comentes. La 1-10 no centra el centre (valgui la redundància). En tot cas, bases de dades amb escales del 0 al 10 i de l'1 al 10 tenen resultats similars. En ciència política, tradicionalment s'han ajuntat el 5 i el 6 com a valors "centrals". Últimament (alguns informes de la F.Alternativas ja ho fan així) es tendeix a separar el 5 i el 6. Des del meu (modest) punt de vista, aquest últim criteri és més correcte, atès que el 5 i el 6 apel·len a processos heurístics diferents. Tinc alguna cosa escrita sobre aquest tema. Si t'és d'interès, t'ho puc trametre (a finals de setembre ho acabaré).

Marc Sanjaume ha dit...

Jo no en tinc ni idea d'això de les escales i les categories. Dubto, però, de la validesa de l'eix dreta-esquerra tenint en compte els temps que corren. Lo de la Nebrera és molt interessant. Lliga amb el que comenta Carles Boix a l'Avui: les dretes espanyoles no han estat mai derrotades i per això no s'han modernitzat a l'estil que li agradaria a la senyora Nebrera. El liberalisme polític contemporani de Berlin i els seus refinaments posteriors, simplement, han brillat per la seva absència dins la dreta espanyola; i si l'esquerra és el que diu Boix , el negatiu de la dreta a cada país, doncs el mateix.

http://paper.avui.cat/article/dialeg/172330/la/modernitzacio/deuropa.html

Toni Rodon ha dit...

Marc,

D'acord amb tu, amb matisos, pel que fa al rol de l'escala. Vulgues que no segueix mantenint un fort component explicatiu. Al mateix temps, molts models formals segueixen funcionant.

Quant al que diu la Nebrera, és interessant. De fet (i repeteixo: pel que jo entenc), només pretén tornar als postulats més clàssics del liberalisme, aquell que diu que l'Estat s'ha de reduir. El seu objectiu és deixar enrere l'etiqueta "dreta", que com bé saps té una forta càrrega simbòlica negativa. Veurem si ho aconsegueix...

xarxes ha dit...

I tant que no ho aconseguirà. El PP continuarà per molt temps amb el discurs conservador. I als Gallardón només els queda continuar amb el paraigües del PP o fer-se un partit liberal propi :)
(Toni, i tant que m'interessa el teu treball).
Però trobo que és "arbitrari" considerar centre només els 5 i 6. Es podria defensar que el centre és 4, 5, 6 i 7. O 4,5 - 6,5. O tants altres. No?

Toni Rodon ha dit...

Exacte. La pregunta és: el centre és un valor o un cert contingut ideològic? En el seu cas, quin és?