divendres, 15 de maig de 2009

Xiulada representativa?

Anit escoltava per RAC1 una tertúlia on un dels convidats va realitzar una afirmació tan irracional com absurda: el contertulià afirmava que les persones que havien xiulat el rei i l’himne espanyol al camp de Mestalla en motiu de la final de la Copa del Rei eren una majoria a l’estadi però una minoria a Catalunya. En termes precisos aquesta persona va dir: “dels 25.000 seguidors que hi havia del Barça a l’estadi de Mestalla, devien xiular el 80%, és a dir, uns 20.000. Ara bé, són 20.000 persones sobre 7 milions de catalans; de fet, aquests són els mateixos de sempre”.

Sense entrar a fer judicis de valor –que no és el que es proposa aquest bloc- ens plantegem rebatre de manera tècnico-especulativa els arguments del contertulià. No cal dir que els arguments que es plantegen no tenen l’estimat suport de les dades, però esperem que amb la col·laboració de tots puguem treure l’entrellat de la situació que es planteja.

En primer lloc és evident que els 20.000 que xiulen no ho estan fent sobre el total de la població catalana, la gran majoria de la qual no va tenir l’oportunitat d’assistir al partit, sinó sobre els 25.000 catalans que deia que hi havia. Una enquesta de 25.000 persones –i assumint aleatorietat de la mostra, després tornarem sobre aquest punt– té un marge d’error de +-0,62% (amb un nivell de confiança del 95%), és a dir, un marge completament irrisori (que bascularia entre 79,38% i 80,62% pel global de la població catalana en cas que efectivament els que xiulessin al camp fossin el 80%).

Tanmateix, probablement assumir aleatorietat de la mostra com a representativa de la població de Catalunya és un xic –molt probablement– agosarat. Tot i això, i atès que els 150.000 socis del Barça van tenir tots per igual accés a les entrades per la Copa del Rei i aquestes es van adjudicar per sorteig, no hi hauria d’haver cap motiu pel qual aquesta mostra no fos aleatòria. Així doncs, en primer terme hauríem de suposar que aquest percentatge de xiuladors és representatiu de l’afició del Barça.

I aquest percentatge és representatiu dels simpatitzants del Barça? Molt probablement menys del que ho és dels seus socis: en primer lloc hi ha un component de classe que podria explicar per què menys simpatitzants xiularien al rei: ser soci del Barça requereix gaudir d’una certa condició econòmica, i és ben sabut que, entre les persones d’aquest rang, el sentiment de pertinença i voluntat alliberadora nacional hi està més arrelat. A més a més, en segon lloc, entre el soci del Barça hi ha un percentatge de catalanoparlants més elevat que no pas entre els seus simpatitzants. Ara bé malgrat que el percentatge de simpatitzants que xiulessin el rei podria disminuir, dubto que ho fes de manera dramàtica.

I encara un nivell més: és aquest percentatge representatiu de Catalunya? Probablement encara menys que dels simpatitzants del Barça. Sense ganes d’entrar en el típic determinisme sostrerià de què els seguidors de l’Espanyol –i del Madrid, per extensió– són espanyolistes (l’experiència m’ha ensenyat ben bé el contrari) sí que sembla bastant irrebatible que entre aquestes persones, i entre les persones que no tenen cap tipus d’adscripció futbolística, el sentiment catalanista-nacionalista hi està menys arrelat. Quan de menys? Això són figues d’un altre paner, i la seva resposta probablement no la sabrem mai.

En conclusió: si bé el soci del Barça sembla bastant clar que ideològicament no és perfectament representatiu de la població catalana, tenint present que un percentatge molt elevat de catalans són del Barça i que aquest és relativament semblant al soci del Barça, és agosarat dir que els que xiulaven a Mestalla són una minoria a Catalunya (argument que per altra banda ha emprat també la vicepresidenta Ma. Teresa Fernández de la Vega).

Quan alguns sectors de la premsa i del govern fan ulls clucs a una situació com aquesta, és de manera deliberada o realment creuen que els que xiularien són una minoria a Catalunya? Especular sobre el percentatge de catalans que xiularien al monarca és molt complicat; tanmateix, segons la modesta opinió d’un servidor, aquest percentatge seria bastant superior que la mencionada “minoria”. Què en penseu?

7 comentaris:

Toni Rodon ha dit...

Em sona recordar que fa un temps una consultora va determinar que a Catalunya hi havia 5 milions de seguidors/simpatitzants del barça, 1 milió del Madrid i 800.000 de l'Espanyol. Tot i que són xifres dubtoses, perquè la població "no adscrita" (a qui no agrada el futbol) segur que és més alta, almenys es té una xifra de referència. I el què podríem analitzar també és perquè al camp sembla que només xiulessin uns, quan els altres ocupaven 2/3 parts de l'Estadi... però bé, això ja és una altra qüestió...

L'home del sac ha dit...

I cal tenir en compte que entre els seguidors del Barça a Mestalla n'hi podia haver una petita part que vinguessin de fora de Catalunya i que segurament no devien xiular...
Sí que penso que entre els socis del Barça hi ha molt més catalanista que en la societat en general, potser és una persona que se sent més identificada amb Catalunya, però tot i això com heu dit, si d'una població de 150,000 socis n'agafem 20,000 i d'aquests la gran majoria xiula... no es pot dir que en el global de Catalunya són una minoria, perquè les dades ens indiquen el contrari. Potser en el global de Catalunya no xiularien el 80%, però no es pot dir que només xiularien aquests 20,000 que "són els mateixos de sempre"... Jo no sóc soci del Barça, però ben bé que hagués xiulat...

David ha dit...

Acceptant aquest raonament, podríem concloure de què els sindicats no són representatius, ja que quan fan les manifestacions de l'1 de maig, s'hi apleguen uns pocs milers de persones. També podem dir que la "societat civil" tampoc es representativa, ja que només aplega una minoria d'associacions, entitats, i organismes diversos; i tampoc aquests darrers són representatius, ja que a les seves assemblees hi sol anar una minoria de persones.

Anant més lluny també podríem plantejar-nos la manca de representativitat del sistema polític, ja que gairebé sempre una majoria de ciutadans no els ha escollit (fins i tot en èpoques de suposades "majories absolutes").

En fi, si a aquest senyor no li va semblar bé la xiulada, que ho digui obertament, i no busqui excuses.

Marc Guinjoan ha dit...

David, totalment d'acord amb tu. De fet això m'ha fet buscar dades sobre les darreres eleccions de Catalunya, i el resultat és el següent: partit del president, el PSC, va rebre 796.173, la qual cosa representa el 26,82% dels vots vàlids emesos, el 14,96% del cens elecytoral, i atenció!, l'11,3% del total dels ciutadans del país.
Per la mateixa lògica que comentar en David, estaríem en condicions de qüestionar-ho ABSOLUTAMENT tot!
Ara bé, està clar que la qüestió de fons és que a aquell contertulià li va molestar molt la xiulada. I punt i res més!

A.Orte ha dit...

Jo no sé si són minoria o majoria a catalunya, però els que aplaudeixen l'himne o el senten amb un relatiu respecte/sentiment cada cop són menys entre els que sí l'haurien de respectar més. Això és el que ha de fer pensar els sectors més espanyolistes a l'estat, què falla per a que gent amb perfil no nacionalista català tampoc sigui nacionalista espanyol.

Anònim ha dit...

Es claro que el comentario es un repateo...

Pero también creo que es claro que el comportamiento de las grandes acumulaciones de público atiende mas a planteamientos emocionales y/o a mimetizar el comportamiento del vecino y a ser "politicamente correcto". Ya en el Nuevo Testamento se explica que los mismos que saludaban a Cristo con Palmas cuando este entraba a Jerusalen eran los que pedian su crucifixión a los pocos días. O los que silban hoy a ese himno puede ser eran los que en el 92 agitaban la banderita española.

Anònim ha dit...

Home anònim....tampoc ens passem. Pensa que la majoria dels que movien les banderetes al 92 eren individus vinguts d'Espanya.