dimarts, 19 de maig de 2009

Quan les ulleres ideològiques estan brutes...

El president del Partit Popular al País Basc, Antoni Basagoiti, ha ofert avui al diari La Vanguardia una entrevista en la que reflexionava sobre diversos temes. Principalment, parlava sobre les eleccions basques. En certs moments de l’entrevista el líder popular deixa anar uns quants titulars. El que més m’ha sobtat és el següent: “Cal enmarcar el pacte PSE-PP en la situació pre-democràtica que es vivia al País Basc i en la deriva d’Ibarretxe”.

Deixant de banda aquesta “perla”, la frase següent també és força sucosa: “Jo crec que l’aliança al País Basc és allò nou, allò que té futur, allò antic i obsolet és el model del tripartit català, on es pacta amb els radicals obviant la centralitat”. Entenc que amb aquesta frase Basagoiti se situa a ell mateix al centre i a ERC a la radicalitat (per cert, aprofito per recomanar-vos el post de fa un temps d’Aubachs sobre el terme radical). Per tant, des del Pati, ens podem preguntar: és el PP el centre? O, en tot cas, la distància entre PSE i PP és més curta que la que hi ha entre PSC i ERC?

Si agafem l’eix esquerra-dreta (en el qual el 0 és extrema esquerra i el 10 és extrema dreta), podem calcular a quina posició situa la població a cada partit (preelectoral del CIS pel País BASC i sondeig CEO març del 2008 per Catalunya). La següent taula ho resumeix:


Al País Basc, la mitjana indica que la posició ideològica és del 4,04 (centre-esquerra), posició més alta que la de Catalunya (a l’esquerra: 3,13). El PP no sembla pas que s’acosti ni a la mitjana de l’enquesta ni a la mitjana teòrica (5,5). Al País Basc la població situa el PP al 8,66 (gairebé extrema-dreta) i a Catalunya al 8,32.

Mirem ara la desviació respecte els socis de govern.


La distància entre PP i PSE és de 4,14. Per contra, la de PSC i ERC és de 1,33.

Queda clar, doncs, que el PSE al País Basc no ha decidit pas pactar amb la centralitat. Almenys si entenem el centre en termes d’esquerra i de dreta. Potser es refereixen a un altre tipus de centre, però fins i tot així em costa veure que ells ocupin aquest espai “central”.

3 comentaris:

Marc Sanjaume ha dit...

Hola Toni un bon post. Realment l'entrevista a Basagoiti era espectacular. Caldria fer un estudi de perquè el PP presenta aquesta gent al País Basc: Mayor Oreja, San Gil...L'amenaça etarra s'hauria de respondre no pas fent més demagògia sinó defensant posicions realment democràtiques i no d'estat d'excepció.

Sobre els eixos se'n pdoria parlar molt. Ahir en Jordi Muñoz va explicar a la UPF com els dos eixos (nacional i esquerra-dreta) no són perpendiculars a Catalunya, no sé com és al País Basc.

Salutacions.

Kanciller ha dit...

Hola Toni:

Completamente de acuerdo en el fondo que defiendes (¿de que centro habla el personaje infame este?) y la forma de hacerlo. Los datos me ponen.

Algunas consideraciones. Al tomar la media de la posición en el eje de toda la población se desplaza sistemáticamente al PP hacia la derecha, lo que no obvia que sus propios votantes consideren al partido más centrado.

Creo que un complemento interesante sería la medir la distancia ideológica entre los votantes de uno y otro partido (que quizás apuntaría menor distancia) y no la media general. Sabemos que en Euskadi algunos simpáticos ilegalizados pondrían al PP en el 10, y no sin razón. Es decir, controlar por recuerdo de voto. Como dejas caer al final, habrá que superponer el otro eje, en donde el PP se moja claramente por una opción española con Ñ mayúscula.

El apunte de Marc es muy cierto. No se si son muy comparables la articulación política de uno y otro escenario.

Un buen post. A ver si el PP deja de decir tonterías. ¿Os acordais de la reforma electoral que propuso Rajoy para dejar gobernar a la lista más votada? Verba volant...

Toni Rodon ha dit...

Marc, Això que em va dir en Muñoz m'interessa. ja m'ho explicaràs.

Pablo, totalment d'acord. Els votants allunyen els contraris i apropen els seus. Però ho mirarem. M'has donat la idea pel proper post. Dilluns vinent el penjo!