dimecres, 1 d’octubre del 2008

Una idea de Catalunya

Força temps més tard però finalment acabo "Una idea de Catalunya. Aportacions al debat del catalanisme", llibre editat arrel de la Convenció del Futur, satèl·lit dels socialistes catalans, que es va celebrar el maig de l'any 2008. Queda clar que els socialistes catalans es (segueixen) presentant com la unió de les famílies d'arrel treballadora, de diverses sensibilitats d'esquerres i de gent diversa que, unides pel progrés i el progressisme, agafen la vareta del passat per projectar-la cap al futur. Especial èmfasi es fa en què el federalisme és el gran llegat dels socialistes (o la "gent d'esquerres" com es diu sovint en el text) i que ells són els més adequats per arribar a aquest port (aquest tema mereix un apartat especial). Tot plegat, en contrast d'altres partits (vegi's CiU, a la qual s'ataca gairebé en cada pàgina), dels burgesos, conformistes i maniqueus.

A banda d'aquests temes (i exceptuant alguns textos brillants) em pregunto perquè aquests escrits surten d'una Convenció autoanomenada del Futur, si de propostes de futur n'hi ha poques. En tot cas, us deixo amb un fragment del llibre que he trobat literalment brillant:


"Per això, s'han donat, es donen i es donaran imaginaris diversos de Catalunya, tots ells legítims i fins i tot imprescindibles [...]: la Catalunya emprenedora dels "indianus", dels pioners de la indústria i dels cooperativistes, la Catalunya idealista i innovadora dels "icarians", la Catalunya tradicionalista dels carlins, la Catalunya pagesa de la falç al puny, la Catalunya treballadora dels cors de Clavé, la Catalunya insurrecta dels federals, la Catalunya popular i sicalíptica del "pirratisme", la Catalunya medievalitzant dels Jocs Florals, la Catalunya proletària de la "rosa de foc", la Catalunya exuberant dels modernistes, la Catalunya continguda dels noucentistes, la Catalunya xarona dels qui no encaixen en el "bon gust", la Catalunya de la burgesia que negocia aranzels, la Catalunya "a la contra" dels lerrouxistes, la Catalunya enginyosa i patriòtica dels menestrals, la Catalunya enjoiada del "Círculo Ecuestre", la Catalunya regeneracionista dels mestres d'escola, la Catalunya etèria de les bruixes i els espiritistes, la Catalunya revistera del Paral·lel, la Catalunya internacionalista dels esperantistes i els milicians, la Catalunya avançada de la Generalitat, la Catalunya poderosa dels "catalans que entren" el 1939, la Catalunya martiritzada de les presons i el Camp de la Bota, la Catalunya esquinçada i culta de l'exili, la Catalunya ignota dels protestants, la Catalunya coratjosa i jove dels "altres catalans", la Catalunya patidora i cofoia dels "culers", la Catalunya a repèl dels "pericos", la Catalunya rumbera dels gitanos de Gràcia i Hostafrancs, la Catalunya desimbolta de les "Juanis", la Catalunya babèlica i encara incerta dels acabats d'arribar, la Catalunya endiumenjada dels sardanistes i castellers [...]"


Llàstima que Jordi Font segueixi dient:


"Totes aquestes Catalunyes i tantes altres [...] han tendit a expressar-se políticament, com a tot arreu, en dos blocs generalment contraposats, amb interessos, intencions i significacions contradictoris: la Catalunya conservadora i la Catalunya progressista, la Catalunya de dretes i la Catalunya d'esquerres".


Segur?

4 comentaris:

Marc Guinjoan ha dit...

mare meva, quina manera més sectària d'acabar una gran construcció literària...! i atès som politòlegs, quina afirmació més poc fonamentada en les dades: sortosament la Catalunya en la que vivim és prou transversal i plural com per haver de caure en tòpics com els que ens vol presentar el cronista, "sociata" per totes bandes, per si algú no hi havia caigut! hehe!

Unknown ha dit...

Només cal llegir alguns documents oficials del PSC per veure que d'esquerres i dretes no tant, o com a mínim tinc dubtes d'on estan els ideòlegs de futur del partit... més propers als Laboristes britànics que mai.

Marc Sanjaume ha dit...

En aquesta "llista" de catalunyes hi trobo a faltar la del CADCI. Potser no encaixaria del tot amb la reducció del mapa política a l'eix esquerra-dreta. O potser si que hi encaixaria i la posarien a la dreta...

Toni Rodon ha dit...

Marc, diria que sí que hi entraria però és que no he posat totes les "catalunyes" per qüestió d'espai. Ja et passaré el text sencer. No té pèrdua.