La reunió del proper 20 de maig entre Zapatero i Ibarretxe sembla que mostrarà una vegada més l’enorme distanciament entre els dos governs, l’espanyol i el basc, i la impossiblitat d’arribar a un acord sobre les propostes del segon. La consulta que Ibarretxe ha convocat per al 25 d’octubre d’aquest any obriria, segons el seu full de ruta, un període de negociacions per acordar una proposta de solució política que s’hauria de ratificar en un hipotètic referéndum el 2010. Si tot això no fos possible, diu Ibarretxe, caldria avançar les eleccions, cosa que ja donen per fet molts analistes (com, per exemple, a La Moqueta Verde).
Malgrat que no disposem de dades sobre la segona qüestió, sí que en tenim sobre la primera. L’euskobarómetre del novembre mostrava aquests resultats: (cliqueu per veure gran)
“A todos” guanya “A los nacionalistas”
Existeix una majoria àmplia que considera que es refereix “A todos”. Aquesta xifra és més de 20 punts superior als vots obtinguts pels partits de govern bascos a les darreres eleccions generals (PNV; EA i EB) i més de 32 punts superior als obtinguts pel PNV.
Nacionalista / No nacionalista
No discutirem aquí les etiquetes emprades (que neguen l’existència del nacionalisme d’estat i promou la connotació negativa del nacionalisme sense estat). En tot cas és interessant observar que el 40% dels que es declaren “no nacionalistes” consideren que el lehendakari es refereix “A todos”, i només un 7% més declara que es refereix “A los nacionalistas”. Per tant, hi ha una “transversalitat” elevada, o més elevada del que pot semblar a primer cop d’ull, en la percepció d’un discurs inclusiu.
PSE-EE / PNV
L’electorat del PSE-EE sembla que comparteix majoritàriament la posició de Patxi López però en menor mesura del que ho fan els electors del PNB. Un 82% d’aquests darrers comparetix la retòrica del lehendakari. Això ens pot fa pensar que un possible acord, en la línia de les converses de Loiola durant la darrera treva d’ETA, on també hi va haver Batasuna, podria convertir en majoritària la percepció d’un acord inclusiu entre l’electorat del PSE.
Conclusió
No és certa l’afirmació categòrica que la proposta sobiranista plantejada pel Govern basc fractura socialment. En tot cas, existeix una fractura en la falsa dicotomia entre nacionalistes / “no nacionalistes” que no queda representada a l’hora de presentar el full de ruta d’Ibarretxe com una imposició. Tal com hem comentat, un acord de mínims sobre aquesta PSE/PNB proposta (que tal com es veu al gràfic aprova la meitat dels electorats del PSE i el PNB i fins i tot gran part de l’electorat abertzale) podria disparar la proporció d’electors que veuen inclusiva (“A todos”) la demanda de respecte per la voluntat dels bascos i les basques.
Malauradament un cop més l’estratègia partidista de cara a les pròximes eleccions (encara més si s’avancen) pot llençar per la borda les possibilitats d’acord. Per al PSE seria molt difícil arribar a un pacte sense que el PSOE hi digués res. D’altra banda, la possibilitat de formar govern del PSE (factible repetint els resultats electorals de les generals) podria dependre de si es pot presentar una candidatura abertzale o no. I aquest darrer supòsit és clar que es posaria sobre la taula en un pacte polític pel futur d’Euskadi. Pel que fa el PNB no se sap fins a quin punt estaria disposat a rebaixar plantejaments i convertir la proposta en una reforma estatutària tot i els darrers anuncis d’Ibarretxe, cal tenir en compte que aquest escenari també podria passar factura al PNB i enfortir el PSE.
Caldrà estar atents el 20 de maig, potser no tant a la reunió mediàtica entre Zapatero i Ibarretxe, sinó a corrents de fons que ens poden donar pistes sobre el futur d’Euskadi.
Marc Sanjaume
4 comentaris:
Sempre m'ha fet gràcia això de l'etiqueta de "No nacionalistes". Com si els únics que promovessin un discurs "nacional" fossin uns nacionalistes esbojarrats (considerats de segona, clar). És curiós veure com la dicotomia s'ha imposat, mentre en altres països del món han optat per altres termes (unionistes/separatistes). Però l'argument cau pel seu propi pes, com C's, que es declara no nacionalista i a la primera que poden organitzen una manifestació a la plaça sant jaume amb banderes espanyoles i pandereta.
En fi, bon post!
Ep Toni tens raó. Un altre vídeo de Patxi López, aquesta vegada al Parlament basc, ho il·lustra prou bé: http://youtube.com/watch?v=vdyqxPNRXsk&feature=related
Les seves paraules no dubto que siguin sinceres però juguen amb aquesta negació del nacionalisme d'estat de que parlem. Poder ser "ciutadà còsmic", que diria en Víctor Alexandre, a vegades també depèn de tenir resolta una identitat més particular com és la de la teva comunitat política. Si la tens assegurada i pots exercir-la amb plenitud sense que mai ningú t'hagi plantejat si és falsa, mentida o t'hagi negat la seva existència, ho tens més fàcil per fer el salt cap a la universalitat (fins i tot fent-ho de manera inconscient).
Bé suposo ( com ja s’ha dit) que la clau per què tots considerin al Pla més inclusiu és negociant amb els altres partits de l’arena basca. La cosa està complicada si tenim en compte que al horitzó es besllumen unes eleccions. Tot i això, crec que el PSE s’intentarà allunyar de les posicions del “front nacional” del que havien format part, no sé si per ideologia o per pur electoralisme, o per les dues.
PD: El nacionalisme poderós necessita realitzar la seva acció de forma transversal amb el mínim possible de frontera ( S. Petschen, El País) No sona una mica capitalista?
No crec que l'estratègia del PNB passi per un avançament electoral:
. En primer lloc, crec que cal reconduir la "divisió " interna entre els sectors de Urkullu i els d'Egibar. Així aquesta nova reformulació d'unió dels sectors més amplis del PNB evitaria fractures internes ( històricament nefastes).
.Un cop escenificada la unió dels sectors ,entorn a Ibarretxe ( després de la negativa de Zapatero a donar relleu a la proposta d'Ibarretxe ), presentarien una estrategia de llarg termini ( fins a exhaurir la legislatura) plantejan un pols al govern , reconduint la imatge de ZP cap a la imatge de la "no negociació".
. Aquesta imatge d'oposició a la negociació i de "no escoltar " al poble basc , esdevindria la linea argumental de la precampanya i campanya d' Ibarretxe ( Espanya no ens vol escoltar ).
. De fet , aquest "menyspreu" ha precipitat la necessitat d'unificar postures ( per bé que no resoltes) entorn al líder Ibarretxe.
. Així doncs, crec que la reunió de Zp , únicament esdevindrà el punt d'inici de la precampanya electoral.
Publica un comentari a l'entrada