divendres, 30 de maig del 2008

El “gonellisme” i la successió del PP balear

Probablement tots hem sentit a parlar alguna o altra vegada del moviment “blaver” al País Valencià; es tracta d’una reacció contra el corrent catalanista del nacionalisme valencià que practica el secessionisme lingüístic, negant la unitat de la llengua catalana. Moviment nascut durant la transició a la democràcia al voltant de sectors pròxims a l’UCD, va ser usat com a un mecanisme per frenar l'avanç dels socialistes, comunistes i nacionalistes partidaris d'un bon veïnat amb Catalunya, i que tenien en Joan Fuster (i el seu llibre, Nosaltes els valencians), Manuel Sanchís Guarner i Vicent Andrés Estallés els seus màxims exponents.

Ben aviat sectors d’ultradreta al voltant dels Grups d’Acció Valencianista (GAV) es van afiliar a la UCD; els membres del GAV representaven la branca més extremista del moviment i durant els anys 1978 i 1979 va dur a terme diverses accions com la utilització de bombes contra llibreries, desqualificacions i persecucions des de mitjans de comunicació, institucions i persones, agressions físiques i incendi de locals públics, i la que va ser probablement el detonant per la incorporació de la franja blava de la ciutat de València a l’escut de la CCAA: la crema de la senyera oficial del Consell Preautonòmic (sense la franja blava coronada, i l'escut de la Generalitat Valenciana al bell-mig) al balcó de l'Ajuntament de València l’octubre de 1979.

El blaverisme ha tingut la seva màxima expressió política a través del partit Unió Valenciana, que va tenir un cert èxit en les eleccions a les Corts Valencianes el 1987 (6 diputats, tots per la demarcació de València), el 1991 (7 diputats, 6 per València i 1 per Castelló), i el 1995 (5 diputats, 4 per València i 1 per Castelló), i en les municipals, on ha arribat a governar en algun poble. L’any 1995 però arran de la victòria sense majoria absoluta del PP al País Valencià, entren en el govern del país, fet que aprofità el PP per anar conquerint el seu espai electoral tot assumint el discurs secessionista. Actualment, l’expressió més pura del blaverisme l’exemplifica el partit d’extrema dreta Coalición Valenciana així com també els Grups d’Acció Valencianista i en especial les seves joventuts.

Però per què parlem del blaverisme valencià si en principi ens havíem de centrar en els caucus del PP balear?

Doncs ni més ni menys perquè en el en la campanya per l’elecció del nou candidat del partit conservador a les Illes Balears hi ha aparegut un candidat d’ideologia secessionista, el que a les Illes Balears s’anomena popularment com a un “gonella”.

La ideologia secessionsita, si bé ha tingut una certa importància al País Valencià, a les Illes Balears ha estat sempre un moviment més que marginal. La direcció del PP balear de fet es caracteritza per ser probablement una de les més progressistes de l’estat, i mai ha negat la unitat de la llengua. L’actual líder del PP, Rosa Estaràs, segueix la mateixa línia marcada pels seus predecessors, que almenys de portes enfora, no s’han mostrat extremadament bel·licistes en l’àmbit lingüístic.

Ara bé, aquest fet no vol dir que no hi hagi gent que maldi per la incorporació d’aquest conflicte en el debat polític balear. Així doncs, en un altre dels múltiples processos de renovació i reelecció que estem vivint recentment, el batlle de la localitat de Calvià, Carlos Delgado, es presenta a l’elecció com a president del partit a les Illes.

A través d’un manifest titulat “Por Baleares” fa uns mesos Delgado acusava el partit de voler “trair” el sentiment dels seus votants en haver donat suport al català a l’Estatut, i deia que només donaria suport a la candidata oficial, Rosa Estaràs, si es comprometia a la lliure elecció de l’idioma a l’escola i a reformar l’estatut per tal d’introduir-hi el balear com a idioma oficial enlloc del català.

Quan les seves peticions no van ser escoltades va decidir engegar la maquinària per presentar-se a les eleccions a la presidència “regional” (que es votaran en el mateix Congrés de València de 20 de juny) amb l’inestimable suport del diari El Mundo – Diario de Baleares.

Tanmateix, dins de l’organigrama del mateix PP, i fins i tot entre els seus militants el batlle ha tingut un escàs èxit, i tot i que ha aconseguir arrencar el suport d’una cinquantena de compromissaris balears i d’alguns dirigents de la segona línia del partit a nivell insular (suports centrats exclusivament a l’illa de Mallorca), les probabilitats que el batlle gonellista assoleixi la presidència del PP a les Illes és bastant remota.

Caldrà estar atent però de cara al futur a la mobilització d’un cleavage com és el de la unitat de la llengua, que ja hem vist que ha fet tan de mal al País Valencià, i que no ens podríem permetre que s’activés allà on mai hi ha hagut el conflicte. I l’assumpció de la unitat de la llengua per part del PP de les Illes Balears és molt més important del que hom es pot imaginar, tenint present la gran capacitat creadora i mobilitzadora de discurs dels partits polítics.

Marc Guinjoan

5 comentaris:

Toni Rodon ha dit...

El debat sobre la unitat de la llengua sens dubte encara donarà molts més capítols amargs. De fet, Marc, si el fet de voler anomenar valencià o català a qualsevol idioma anés acompanyat per un increment de l'ús social de l'idioma de forma exponencial a mi em seria igual l'etiqueta que li volguessin posar (els lingüistes ja han dit la seva, per tant, si es vol caure en la ignorància, ells sabran). El problema és que aquests moviments no promulguen un ús més ampli de la llengua i la majoria estan emparats per grups d'extrema dreta. De fet, només cal veure els seus dirigents o les seves pàgines web: totes en castellà!

acolomar ha dit...

Tranquils, que es eivissencs i menorquins els aturarem! :-)
De fet, un dels principals motius pels quals l'Estatut balear es refereix al "català" i no al "mallorquí" com ells volien és perquè eivissencs i menorquins no ho vàrem permetre.
Això del "balear" és una entelèquia més d'aquests pseudolilngüistes de saló, que farien riure si no fessin tanta por.

Unknown ha dit...

com flipeu els catalans, sí s'haguera desterrat l'espanyolisme estes merdes no eixirien. El problema no és ecsnaisme o sa puta mare, es quan l'espanyolisme ve perillar el seu futur a terres al·lienes se torna anti-valencià o el que siga per fotre. a la gent se la sua, el que passa es que el valencianisme i el catalanisme en el seu monolingüisme i inmobilitat no aplega a les masses castellanitzades que consumeixen merda espanyola. aixina que menos flipar i més treballar, no dir "l'aturarem" i xorrades. la gent vol viure tranquil·la però com li netegen el cervell els mass media es quedaran amurcianats amb el seu anticatalanisme o el que els venen; i donarà igual si parlen anglès o alemany.

pos bueno, pos val, pos bé

elpatidescobert ha dit...

Moltes gràcies pel comentari, acolomar! per la percepció que tenim des del Principat del problema, no sembla que aquest fenòmen pugui ser massa generalitzat, si bé també és cert que els partits polítics tenen una gran capacitat d'activar, mobilitzar i fins i tot persuadir determinats discursos.

Pel que fa al comentari de "d", no acabem d'entendre cap on va... en tot cas aquest blog no es vol posicionar políticament, i el que feia era un anàlisi des de l'òptica catalana d'un fenòmen poc conegut al Principat de Catalunya però que en tant que compartim una mateixa llengua i cultura, ens afecta a tots. En tot cas demanaríem exposicions de motius raonades que incentivessin el debat intel·lectual. No simple "politiqueig"!

Anònim ha dit...

es gonellisme està acabat entre sa població catalanoparlant, ara, entre sa castellanoparlant hi veig una mica de revifada...però tanmateix, qui ha tengut estudis sap perfectament que el català és sa nostra llengo.