dimecres, 30 de juliol del 2008

Setmana horribilis

Tot i no haver arribat ni a mitja setmana ja podem qualificar-la de desastrosa pel país. Tres reunions seguides per negociar l'autogovern i el finançament: dilluns Castells-Ocaña, dimarts Comissió Mixta d'Afers econòmics i fiscals, dimecres Bilateral. Resultats? Molt minsos competencialment: Inspecció de Treball, regatejada fins al darrer moment; i contractes de treball per immigrants. Rodalies ha caigut després de l'oferta trampa del Govern central rebutjada pel català. Desacord total en matèria financera. Dilluns mateix vam poder gaudir d'un espectacle inoblidable: José Antonio Griñán (Vicepresident i Conseller d'Economia d'Extremadura) enyorant "una persona del coneixement i la vàlua de Jordi Pujol" (27/07/2008 Avui digital), el mateix Pujol va haver de sortir a treure les castanyes del foc al PSC que ja està acosumat als estirabots dels seus col·legues de la resta de l'Estat. Tal com dèiem, també fiscalment nul. Més d'un any i mig després del pacte del Mas-Zapatero 21 de gener de 2006 res ha mogut una engruna el finançament català. Cal recordar aquí que el mateix pacte Mas- Zapatero suposà una rebaixa de les pretensions catalanes aprovades pel 90% dels diputats: sortir del règim comú, Agència Tributària pròpia, bilateralitat...Simplement, aquesta setmana, es tractava de negociar el "peix al cove" fiscal de Mas: 50% IRPF, 50% IVA i 58% dels impostos especials. Sembla ser que no hi haurà ni el peix.

Enimg de tanta cintura i regateig centralitzant convé citar el magnífic article El nacionalismo separador aparegut avui al diari Público i signat per un il·lustre habitant del Pati (darrerament en terres nordamericanes), en Jordi Muñoz Mendoza. Hi exposa lúcidament, tal com indica el títol, tot allò que els catalans ja fa temps que patim i hem vist més clar aquesta mateixa setmana. Ho fa, però, anant més enllà de la simple etiqueta de moda pels nacionalismes d'Estat: la del nacionalisme banal de Billig. Molts s'aturen aquí, orgullosos de la seva cita teòrica i esperant ser reconeguts per haver desemmascarat el nacionalisme d'estat, sempre tant fugisser. Muñoz, no s'atura, va més enllà i denuncia la nova croada espanyolista que es gestà durant la primera legislatura popular i explotà a la segona fent gairebé impossible un procés de reconeixement de la plurinacionalitat. No s'arronsa a l'hora d'ampliar l'àmbit d'acció del nacionalismo separador i apunta també al "diari de capçalera del progressisme oficial".

En un pla menys teòric avui ha apregut un estudi de l'Institut d'Estudis Autnòmics que enumera les tècniques de laminació competencial i d'autogovern que té a l'abast l'Estat, apuntin que la cosa es vera i va sumada a l'esmentat nacionalisme separador, aquest cop implementat via jurídicoadministrativa:

a) Lleis de Bases: en matèries d'allò més diverses: educació, turisme, etc...

b) Subvencions: sobre temes que no solen ser de competencia del Govern central i que la Generalitat impugna sovint.

c) La transposició de directives europees.

d) Aplicació de competències supracomunitàries.

e) Apel·lació de competències suposadament exclusives per dictat constitucional (art.149.1)

f) La "deslleialtat institucional", que la Llei de dependència exemplifica a la perfecció.

g) Arquitectura institucional, composició del TC, Senat, òrgans de l'Estat.

En fi, que n'hi ha per llançar el barret al foc.


Marc Sanjaume

4 comentaris:

ISB ha dit...

el llistat de l'iea sembla que encerta plenament amb la biblia simetritzadora/recentralitzadora. Ara bé, no parlaria tant d'un nacionalisme separador com justament d'un nacionalisme integrador. separador és un efecte potencial si produeix una reacció (per dir-ho fàcil). Amb el concepte de Billig, igual que amb el de comunitats imaginades, passa que són termes molt vistosos (encertats des d'un punt de vista de 'marketing' acadèmic) però en realitat tracten temes àmpliament treballats en la literatura. De fet el llibre del billig té més de 10 anys, i el seu autor, fins on jo sé, no ha fet res més sobre el tema, però aquí s'ha 'descobert' més recentment fora de cercles acadèmics. en el cas del nacionalisme espanyol, també hi ha treballs recents que analitzen el procés de modernització del nacionalisme espanyol que s'ha fet explícit els darrers anys (s.xxi, per entendren's): balfour/quiroga, taibo, nunez-seixas. a la conferència d'enguany a la asen-lse s'hi va discutir en un panel, on hi havia un parell de ponències que tractaven del tema de la modernització del nacionalisme espanyol, de la relectura dels seus mites, (una de les quals era meva, ejem)...

elpatidescobert ha dit...

Ei Aubachs...a veure si ens passes la ponència... :P. Dons bé, gràcies per l'aclariment amb el tema Billig. Sovint ens passa que a la universitat hem treballat uns autors i després als diaris o revistes tothom parla d'altres autors (suposadament politòlegs o teòrics) que no hem vist mai...Lakoff n'és un altre exemple, l'he vist citat per Pedro J.Ramírez i Joan Ridao en un mateix dia...

Crec que en Jordi Muñoz també està treballant el tema de la modernització del nacionalisme espanyol, d'aqui ve l'article del Publico.

Toni Rodon ha dit...

Aubachs, que jo sàpiga la LSE grava les conferències amb àudio i les penja al web oi? ;)

ISB ha dit...

És una qüestió d'opinió, com el que comentes del Lakoff (que comparteixo plenament, per cert, només cal navegar pel web del Rockridge institute -penso que tinc el link al bloc- i és un bon exemple (com ho va ser en el seu moment una mica el putnam, també). Altres autors deceben, i altres els descobreixes o acaben sent més 'útils' però potser menys 'amables' (com el Hroch o el Deutsch). No sabia que la lse gravés les ponències -almenys a la de l'asen no m'ho va semblar- i penso que almenys un temps van estar penjades al seu web. Si la trobo us passo el link, sinó a veure com ens passem un mail sense posar-lo en mans del spam, o si esteu al facebook us busco. en tot cas és un tema que tenia previst treballar més però que no m'hi podré dedicar gaire per circumstàncies diverses/adverses