dissabte, 7 de juny del 2008

L'Amèrica optimista

Vuit mesos i 57 batalles dialèctiques. Apassionant. He de reconèixer que sovint penso que els americans, en qüestió d’escollir líders, van per davant nostre. Juguen a la primera divisió. El país té enormes problemes. Sí. Però més que els nostres?

Qualsevol comparació entre els Estats Units i les democràcies europees és fora de lloc. Els partits nord-americans, republicà i demòcrata, són màquines per fer arribar el candidat al poder. La lleialtat partidista es remet a una simple qüestió operativa. Només així es pot entendre que tantes persones del mateix partit opinin diferent i votin diferent. Al nostre país els partits són un fi en si mateix. Sintèticament, el que és important és que el partit X o Y sigui al poder. Als Estats Units no. De fet, una de les preguntes més usades per predir al vot és amb quin candidat aniria a fer una barbacoa. Amb això es diu tot.

I és un avantatge, però també un inconvenient. Tot sembla indicar que Clinton tirarà la tovallola avui a la nit. Obama tindrà via lliure. S’acaben vuit mesos fantàstics, però comença l’hora de la veritat pel partit demòcrata. Els líders esperen que el seu discurs uneixi a tots els votants. Ho tindrà difícil, com reflecteix l’última enquesta elaborada per la CNN:

Què votaran els votants de la senadora Clinton:

Obama ja ha començat a fer campanya en els Estats que li són negatius, en els quals Hillary és on millor resultats treia. El missatge del canvi, del Yes, we can, pot començar a gastar-se i el partit haurà de buscar noves vies per atraure electors. De moment, semblen tenir-la: “Our strategy on John McCain is to boil it down to a single theme of change versus more of the same, a turning point versus McCain-Bush”, ha manifestat Robert Gibbs, director de comunicació d’Obama. En tindran prou però per vèncer Mc Cain? Obama explicita clarament al seu llibre “The audacity of hope”:

[…] Having the audacity to believe despite all the evidence to the contrary that we could restore a sense of community to a nation torn by conflict; the gall to believe that despite personal setbacks, the loss of a job or an illness, in the family or a childhood mired in poverty we have some control over our own fate (pàg. 356)

Serà capaç Obama de canalitzar (si se’m permet la llicència) el vot de l’“Amèrica optimista”? És curiós, però. Si fem un comentari de bar, podríem dir que allà també es demana el vot optimista i, al seu torn, es prega el vot de la por "Bush-Mc Cain". Us sona?

En definitiva. Fer càbales és avui difícil. Al Pati Descobert les farem. El camí és llarg.

Toni Rodon

4 comentaris:

Sílvia Claveria ha dit...

Ja ho diuen...que per què pugui guanyar Obama, ha de començar a fer coses considerades “normals” pels ciutadans americans. Com anar a barbacoes, anar al beisbol, tenir una pistola al calaix de la cuina i coses diverses. Ara el ciutadans ho veuen molt lluny.

Toni Rodon ha dit...

Dona.. no acabo d'estar d'acord...Obama ja ha demostrat que és un candidat "normal". Bé de molt avall. Potser el que ho tindrà més difícil és Mc Cain. Veurem. En tot cas des d'Europa és difícil de dir res. Recordem com ningú va entendre la victòria de Bush contra Kerry. Vés a saber què passa!

Sílvia Claveria ha dit...

ja, aixì sí. Però hem de recordar que és negre. I vulguis que no sempre és una barrera. Ara parlo per parlar, però has vist a les pel·licules matrimonis mixtes? D'un/a blanc/a amb un/a Negre/a. Doncs la majoria els negres vam amb els negres i els blancs amb els blancs encara que siguin amics...segurament és ficció i no té res a veure amb la realitat haha.

Unknown ha dit...

Estic amb la Sílvia. A un nordamericà tipus, no pas el cosmopolita de NYC, Boston o Califòrnia,ni tant sols l'universitari,li és igual canviar el status quo o el stablishment. El major tema és veure el candidat com si fos el teu veí del costat, amb qui aniries a fer una pizza, amb qui parlaries a un parc o amb qui aniries al beisbol. I en aquest tema McCain és un tio molt més normal. Per altra banda, molta gent percep Obama com algú que no ha fet prou per la pàtria (haver anat a l'exèrcit). quant al tema racial jo no crec que Obama sigui considerat tant negre com sembla. Dit d'una altra manera, sembla ser que els negres més modestos d'USA el veuen més WASP del que caldria. I per altra banda entre els hispans el veuen negre. Per tant, no compensa el rebuig d'un amb l'esperat suport d'un altre sector de població que sol votar ètnicament.
En definitiva, Obama arrassarà en el progressisme però tindrà dificultats per aconseguir el vot més humil basat en valors més que no pas en ideologia. Això ho saben, em consta que treballaran aquest estiu per ensenyar-lo a la platja, treuran fotos de quan era jove sent bon nen i potser busquen que s'apropi a ídols locals de l'Amèrica profunda parlant de country o del que calgui.