diumenge, 27 d’abril del 2008

Escola pública vs. Escola concertada

Aquests dies he estat immersa al món de l’ensenyament, descobrint que els professors tenen una profunda indignació pel fet que el departament d’ensenyament destina molts recursos als centres concertats, en concepte de professorat i despeses de funcionament, en detriment de les subvencions que haurien de rebre els centres públics. El departament d’ensenyament utilitza aquest recurs per donar solució a les escassetats de places a l’ensenyament públic. Tot i això, veiem que les escoles concertades reben entre 200 i 300 euros cada mes per alumne/a. Però, com es justifica que els centres concertats cobrin aquestes quotes? Aquests centres al·leguen que les hores bàsiques són gratuïtes, però no ho són les hores complementaries. Realitzen així una hora més al dia que les escoles públiques. També es defensen dient que són donacions dels pares (esmenten que són voluntàries quan en realitat són obligatòries). Així, tot i que en teoria les dues escoles es subvencionen amb despesa pública, l’escola concertada te avantatges econòmics. Per això, intentarem observar si haver assistit a un centre o un altre condiciona els estudis futurs, el coneixement sobre política o el interès sobre la mateixa.

En primer lloc, hem cregut convenient analitzar si el nivell d’estudis finalitzats dins dels dos grups és similar. Cal dir que només hem seleccionat els centres d’educació secundària, i ens referim als centres concertats com la suma dels laics i religiosos. Al primer gràfic observem que els que han estat alumnes dels centres públics el percentatge d’assolir només l’ensenyament obligatori és més elevat que els que han anat a centres concertats. En canvi, es dóna la situació inversa en aquells que han finalitzat estudis universitaris, on els que han assistit a escoles concertades tenen un percentatge més elevat d’acabar els estudis universitaris.



En segon lloc, també hem volgut saber si entre aquests dos grups esmentats hi havia diferències sobre el coneixement de política (mesurat en: si coneixen el nom del ministre de defensa i el nom del President de la Comissió Europea). Veiem que les diferències entre aquells que responen incorrectament són mínimes, però destaquen que els que responen correctament provenen de les escoles concertades. Aquells que la seva resposta és que no ho saben, el percentatge és més elevat en el cas d’aquells ciutadans que han assistit a escoles públiques

En tercer lloc, hem volgut analitzar l’interès per la política que posseeixen els individus segon els centre on han estudiat. El gràfic mostra que els que han assistit a centres concertats tenen més interès. Encara que no sigui gaire ortodox, les actituds influeixen a la participació en l’esfera pública. Per tant, els alumnes podrien quedar amb menys representació en aquesta última.


Veiem, per tant, que els poders públics estan destinant una sèrie de recursos per mantenir les desigualtats que ja existeixen. La principal desigualtat parteix de socialització, però l’escola hauria de procurar llimar diferències. L’escola ja no està realitzant una funció d’“ascensor social”, intentant independitzar les condicions familiars de les expectatives individuals. Que es concedeixi que les escoles concertades exigeixin pagaments de matrícula o en concepte de donacions només afavoreix a què les condicions es perpetuïn, sense tenir una millora social.

PD: Aquí hem volgut exemplificar les dades a través de diferents gràfics per tal de visualitzar-ho millor. Però aquests s’extreuen de les taules de contingència que mostren que aquesta diferència és estadísticament significativa. Els gràfics estan realitzats a partir de les dades del CIS 2678 de 2006.

Sílvia Claveria

5 comentaris:

elpatidescobert ha dit...

Interessant i "etern" debat el que planteges Sílvia. Tampoc vull semblar el garant del sistema però crec que l'eliminació de l'escola concertada i l'extensió de la pública no és tampoc una solució total, almenys a curt termini. Ara s'aprovarà la Llei catalana d'educació, així que caldrà veure com es planteja tot plegat. Però em sembla que no va per aquest camí. En tot cas, el govern vol "externalitzar" més serveis. Sigui com sigui, les aigües es remouen i de moment hi ha incertesa... Esperarem!

Toni Rodon

Marc Sanjaume ha dit...

Interessants els 20 punts de diferència entre els que han anat a la pública i a la concertada/privada pel que fa als estudis universitaris. En tot cas, caldria veure si la diferència és per factors familiars o socials o és pel fet d'haver rebut una "educació millor". Aposto per la primera raó. Per quan una regressió logística Sílvia?

Salutacions.

Toni Rodon ha dit...

Marc, em sembla que es nota massa a quin tipus d'escola hem anat...

Sílvia Claveria ha dit...

Crec que l’Estat de Benestar (vist com beques, ajudes…), l’educació i la família són els principals agents que generen les expectatives i les realitats de futur. Potser no m’he expressat correctament però estic d’acord que la família i l’estat de benestar juguen un paper important, tot i que l’educació hauria d’amortir aquest efecte. Hi ha una correlació bastant elevada entre els ingressos familiars i el tipus de centre escollit, per tant hi ha problemes de “multicolinealitat” on ben bé no sabem que estem mesurant. Tot i això, no volia establir cap mena de causalitat, només mostrar les diferències entre els dos tipus de centre. Suposo que em queda pendent una regressió, encara que sigui lineal, per no semblar una membre radical de l’USTEC.
Tampoc volia plantejar l’erradicació directe de l’escola concertada, sinó potser el control de les falses “matrícules” i /o donacions espontànies, no sé. Exacte, no és un debat actual, però no s’acabarà mai.
Per molt que millori l’educació...les famílies que tinguin més recursos tindran unes fills/ es més preparats que la resta, però és tant trist resignar-se...

Sílvia

Marc Guinjoan ha dit...

Tal com ja heu comentat, el problema principal d'aquesta explicació és que no sabem massa bé el que estem mesurant; realment l'educació concertada prepara millor o és una qüestió relativa a l'estatus socioeconòmic de cada família respectiva?
Personalment estic amb en Marc que aquesta segona opció és la que sembla tenir més possibilitats, si bé tampoc no caldria descartar la hipòtesi que les escoles concertades preparen millor, si bé aquí ja entraríem en un terreny excessivament subjectiu.
De totes maneres, són molt interessants els resultats obtinguts; posen de manifest les grans mancances en educació que hi ha a nivell estatal. Per cert, atès que l'educació és una qüestió que recau en els governs de les CCAA estaria molt bé analitzar si hi ha diferències en funció de l'autonomia... jo dono idees!

Salut!