Ens traslledem!

El Pati Descobert canvia de disseny i de plataforma de suport!

A partir d'ara funcionarem amb Wordpress, de manera que la nova adreça és http://elpatidescobert.wordpress.com.

Si us connecteu a través de elpatidescobert.cat ja us conduirà a la nova pàgina web.

Esperem que us agradi!

El Pati Descobert

Pd/ Recordeu els que ens teniu sindicats al google reader o a altres plataformes d'actualitzar-ho!

Les festes dels doctorands?

Avui simplement us volem deixar amb un gag impressionant de la gent de PhD Comics sobre les vacances dels doctorands!


Com que es diu que "any nou, vida nova", de cara al 2010 des de El Pati Descobert ens hem plantejat un clar propòsit: millorar la imatge del bloc!
Apa, que tingueu una bona entrada d'any!

Les consultes com a "joc" o com a fenomen "sense límits"?

Ja fa uns dies de les consultes del 13-D. Les reflexions van arribant i des d'El Pati ens hem animat a fer-les a través de dades numèriques en un dels apunts amb més visites de la curta història d'aquest bloc col·lectiu.

Els politòlegs, que segons sembla últimament surten com "bolets", segueixen reflexionant. A l'últim número de la Revista d'Òmnium i trobem les reflexions de Quim Brugué, professor de la UAB i de Roger Buch, politòleg membre de la Junta d'Òmnium. Us en deixo una pinzellada:

Quim Brugué (aquí):

"En un tema com la participació ciutadana, la confusió i la indefinició no són acceptables. Potser no s’expressa amb veu alta, però la consulta d’Arenys de Munt és més semblant a allò que fan les Zodiac de Greenpeace quan assetgen un vaixell balener que als referèndums que periòdicament es convoquen a Suïssa. No tinc res en contra ni de les mobilitzacions de Greenpeace ni de les que es promouen des dels moviments sobiranistes. Fins i tot puc sentir-m’hi proper i, en qualsevol cas, són un símptoma de vitalitat de la societat civil. En canvi, crec que no podem confondre la gent amb paraules que no es corresponen amb la realitat. No podem generar il·lusions d’aprofundiment democràtic quan, de fet, podem estar usant interessadament una indefinició més o menys calculada. La democràcia és massa important per parlar-ne a la lleugera."

Roger Buch (aquí):

"Una de les virtuts de l’onada de consultes sobiranistes és que obre un debat sobre els conceptes de legalitat i legitimitat. El seu esclat ens porta a preguntar-nos perquè la gent es llança amb tant entusiasme a votar en una consulta no vinculant. Un dels electors d’Arenys va dir a televisió que no sabia què votaria en un referèndum «de veritat», però que era conscient que, anant a votar, estava lluitant perquè un dia es pogués fer. La resposta sembla senzilla: els ciutadans anant a votar denuncien que una possible consulta vinculant sobre la independència està prohibida i no entenen perquè ha d’estar prohibit opinar sobre determinades coses. Per què es pot parlar i votar sobre qualsevol matèria excepte de quines han de ser les línies frontereres entre els estats?"

Bones Festes!

No podríem acabar l’any sense oferir dades. El CiS va fer una enquesta a nivell estatal sobre les preferències de les persones durant l’època de Nadal. La mostra per Catalunya és suficient perquè la puguem considerar.

Al següent gràfic podem veure les preferències dels catalans i catalanes durant el Nadal (percentatge de persones que van manifestar que feien les següents opcions).

L’activitat més comuna és la de convidar familiars o parents a casa. La menys comuna és fer un viatge o anar a missa del gall.

Per cert, l’època nadalenca sembla que fins l’any 2004 no va crear molts equilibris financers (percentatges).

Ja se sap: per gener a vegades se’ns baixa la verge i de sobta ens revela que ens en sortim.

Bones festes a tothom!

"Els ciutadans han de premiar els polítics bons i castigar els dolents"

Fa uns dies vaig poder tenir el plaer d'entrevistar per la revista Valors a José Ramon Montero, un dels "pares" de la Ciència Política a Espanya. Us en deixo un extracte. La podeu llegir sencera clicant aquí.

Des de la ciutadania es té la impressió que, sovint, la política es mou més a cop d'enquesta que en base a la reflexió serena.

Les enquestes et donen orientacions. Reaccionar quan veus que les enquestes no et donen la raó no sol ser positiu. Canviar d'opinió sobtadament desconcerta, sobretot si anteriorment el partit ha estat dilatant una decisió important. Però tot plegat és complicat. La situació és enrevessada perquè qualsevol moviment dels partits és criticat amb acusacions i contra acusacions. És un procés d'apatia global, de manca de confiança.

De desafecció?

Així és. És un fenomen recent i no sabem quan acabarà ni tenim la solució perfecta. A l'Estat hi ha un grup de ciutadans que veuen que la política és una cosa aïllada, que no serveix de res. Es tenen percepcions negatives vers la política i actituds de desídia. Els partits comproven que hi ha desafecció. El que és preocupant és que poc a poc va afectant tots els ciutadans. La política és necessària i insubstituïble.

A Catalunya molts partits reclamen que, en aquest moment de desencís, el que convé és més política.

La relació normalitzada entre els ciutadans i els partits s'hauria de fer a través de l'interès o la participació de les persones en la vida pública. Però en compte: serveix de poc que els ajuntaments, els organismes públics en general, creïn mecanismes de participació: cal que la ciutadania els faci servir. I no només des de l'àmbit polític. Es poden fer moltes coses fora de la política que tenen efecte directe sobre el món polític. Formar part d'associacions, involucrar-se en el barri... Hi ha països, com Suècia, on hi ha associacions que controlen els polítics. Són mecanismes senzills però que ajuden a castigar als polítics dolents i premiar als bons.

La relació entre la política i la ciutadania és a casa nostra un problema de cultura política?

La cultura política no és tant baixa com es diu. Fixeu-vos quan hi ha catàstrofes. Es recluten molts mitjans, es recapten diners de seguida; tothom es solidaritza. Hi ha una gran capa-citat d'organitzar-se i de crear xarxes de complicitat social. El problema és que involucrar-se en qüestions més diàries no és tant comú. Això afecta a la política o a d'altres àmbits, com el trànsit o la conciliació laboral.

Anatomia del 13-D

Avui el diari AVUI publica un article sobre la participació en les consultes del 13-D que hem dut a terme en Jordi Muñoz i jo mateix. S'explica, de manera planera, els resultats de l'estudi que hem estat duent a terme aquests dies, i del qual ja n'havíem presentat algunes conclusions en aquest bloc. Gràcies per tots els vostres comentaris aquests dies!

Podeu consultar l'article a http://paper.avui.cat/article/politica/180544/anatomia/d.html. Us l'adjuntem també a continuació.



Anatomia del 13-D

VOT NACIONALISTA · Els municipis amb un fort vot catalanista registren més participació a la consulta IMMIGRACIÓ · La població forana va votar poc per problemes de llengua i desconeixement de la realitat política GRANS CIUTATS · El percentatge de vot baixa als grans centres de població

Jaume Clotet

Tot just fa una setmana que es va celebrar i la consulta sobiranista del 13-D ja és objecte d'estudi a les universitats. Els primers que han acabat una anàlisi sobre la participació i les seves causes han estat els politòlegs Jordi Muñoz, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Marc Guinjoan, de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que han estudiat les xifres de participació i les han creuat amb altres dades per tal d'intentar determinar les causes que van motivar una major o menor participació.

La principal conclusió a la qual arriba l'estudi és que els municipis amb més implantació del vot nacionalista, ja sigui de CiU o d'ERC, van registrar una major participació a la consulta. Segons els autors, els organitzadors van aconseguir la mobilització d'aquests segments electorals, que van donar suport massivament al sí.

Per contra, els percentatges del vot a ICV no són gaire significatius, tot i que sí que hi ha una tendència general que indica que els municipis amb més vot ecosocialista van experimentar una menor participació. Muñoz i Guinjoan només han avaluat el comportament electoral d'aquests tres partits perquè són les úniques forces polítiques que van donar suport oficial al 13-D.

Encara en relació a la dinàmica participativa de cada població, l'informe també conclou que els municipis amb una més gran "tradició participativa" van notar una major afluència a les urnes de la consulta. Per tradició participativa s'entén tant un bon percentatge de participació electoral en les diferents convocatòries a Catalunya com un teixit associatiu potent.

Precisament en relació al dinamisme social, l'estudi fa especial atenció al cas d'Osona, que va registrar la participació rècord. Segons els dos autors, la participació addicional en relació a d'altres territoris catalans s'explica pel bon nivell organitzatiu de la coordinadora comarcal, que hauria tingut una plasmació directa "en la intensitat i eficàcia de la mobilització".

L'estudi també analitza un dels fets que més van xocar els mateixos organitzadors del 13-D: la baixa participació de la població immigrant. El fet que li donessin la possibilitat de votar a la consulta va incrementar notablement el cens de votants, però com que els estrangers van votar poc, el percentatge global de participació se'n va ressentir. Segons Jordi Muñoz, aquesta era una conseqüència previsible, perquè "els immigrants sempre han votat poc quan han pogut, per exemple a les eleccions municipals del 2007, on els romanesos podien votar però majoritàriament no ho van fer". Al seu parer, les causes d'aquest abstencionisme cal buscar-les en "el desconeixement de la llengua i en el poc o nul coneixement de la realitat política catalana".

Un altre dels aspectes més rellevants de l'estudi és el fet que detecta que la participació cau en la mesura que el municipi on se celebra la consulta té més població. Aquest fet, segons Muñoz, pot tenir part d'explicació per la dificultat logística i operativa de muntar una consulta sense suport institucional en una gran ciutat. Aquest va ser el cas de Sant Cugat, un terme molt ampli que va tenir un nombre de meses limitat. Precisament en resposta a les veus que avisen que dur a terme un referèndum sobiranista a Barcelona podria ser un fracàs sonor, el politòleg de la UAB avisa que "és difícil fer extrapolacions" a partir de l'estudi "perquè cada cas és diferent". En aquest sentit, alerta que "no sabem com es comportaria, per exemple, l'electorat convergent a la capital arribat el cas".

La majoria de municipis on es va fer la consulta van comptar amb el suport de l'Ajuntament a través de les mocions de suport que s'hi van votar prèviament. L'estudi conclou que hi ha evidències que aquest suport oficial es va traduir en un increment de la participació. A banda d'aquests factors, els analistes van comprovar altres dades, com la meteorologia o la densitat de població, que no van aportar informació rellevant de cap mena.

Com expliquem la participació (II)

Sembla clar que el factor principal que explica la participació en les consultes sobiranistes del passat diumenge és la dimensió de la població, i més concretament, el logaritme d'aquesta. Ara bé, tal i com ha quedat pal·lès en els moltíssims comentaris que hem rebut en el darrer dels apunts al blog (moltes gràcies a tots, de veritat!) hi ha molts matisos que cal tenir en compte al moment d'explicar la participació. Sense entrar en un anàlisi qualitatiu dels resultats -que és necessari igualment-, pretenem en aquesta segona part de l'explicació dels resultats, continuar l'anàlisi amb la incorporació de noves variables.

Mitjançant igualment el procediment de la regressió lineal pel mètode d'OLS hem anat incorporant, conjuntament amb el professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Jordi Muñoz, noves variables que poden explicar la participació en les consultes. A continuació en presentem algunes, a l'espera de poder treure en un futur ben pròxim un article d'anàlisi una mica més profund sobre les consultes. Totes les variables que es presenten són significatives al 99%. Vegem-les:

1. Dimensió de la població: aquest continua essent un mecanisme molt potent per explicar la participació. Malgrat que difícil d'interpretar, direm que per cada augment marginar en el logaritme de la població, la participació decreix en més de dos punts.

2. Vots a ERC: el partit que és capaç d'explicar un major percentatge de la participació. Sembla ben clar que Esquerra va mobilitzar bastant els seus votants.

3. Vots a CiU: Té menys capacitat per explicar la participació (la meitat dels vots a ERC), si bé continua essent un mecanisme molt potent.

4. Vots a ICV: sorprenentment també explica la participació si bé en menor mesura que els anteriors partits. Es pot explicar probablement per un major grau de catalanisme dels votants del partit ecosocialista en els pobles amb tradició nacionalista. En altres ciutats del país probablement aquesta variable cauria.

5. Estrangers (log): lamentablement a mesura que augmenta el percentatge d'estrangers, la participació cau bastant en picat. Per cada augment marginal del logaritme en el nombre d'estrangers, la participació cau dos punts; es tracta d'un percentatge molt elevat, que manifesta que aquesta consulta no va aconseguir majoritàriament atraure el vot de la nova ciutadania. Sens dubte, uns deures a fer pel catalanisme.

6. "Efecte López-Tena": ja dèiem en els comentaris de l'anterior apunt que tot semblava indicar que el fet de celebrar-se la consulta a Osona ja de per si feia augmentar la participació.
Doncs bé, es confirma: controlant per totes les anteriors variables, el fet que la consulta s'hagi fet a Osona suposa un augment en un 10% de la participació. Què vol dir això? doncs que comparant dos pobles amb el mateix percentatge de vots per a CiU, ERC i ICV, amb la mateixa població i amb el mateix nombre d'immigrants, el poble d'Osona hauria registrat una participació 10 punts per sobre de la del poble de fora de la comarca. Simplement, espectacular; cal sens dubte felicitar a la gent d'Osona Decideix per la gran feina feta.

Malgrat que hi ha algunes altres variables que sembla indicar que poden influenciar en la participació, de moment us deixem amb aquestes sis. Continuarem treballant-hi!
Apa, a debatre!