Remeno amb curiositat el darrer estudi del CEO titulat Percepció de capital social a Catalunya (novembre del 2009). Entre les interessants preguntes que es formulen, es demana als ciutadans quines professions li generen més confiança (en una escala del 0, cap confiança, al 10, molta confiança). Adjunto el gràfic de les mitjanes.
Vistes les dades, em quedo perplex, no per les dades dels polítics, en certa manera esperables, sinó per la dels militars.
I, si em permeten, també m'he preguntat quan deixarà la política de trobar-se "entre l'obscè i el macabre" (que diria Joan Sales a Incerta Glòria).
Quan tornarà la política al lloc que li pertoca, al costat del personal sanitari o el cos docent.
Seguirem esperant...
dimarts, 24 de novembre del 2009
Confiança sanitària i docent
Agrega:
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Home, et sembla que els militars espanyols poden generar algun tipus de confiança? A mi un salvatge amb un arma em fa més aviat por que no confiança.
Justament per això.. el Toni em penso que es referia a que estaven massa ben valorats. O bé, almenys aquesta és la meva percepció perquè, com bé dius, un salvatge amb una arma no em dóna cap tipus de confiança!
Els polítics com sempre a la cua... però bé, també és veritat que són els que tenen més possibilitats d'equivocar-se o almenys que l'error es noti: apareixen més, es generalitza la classe política en general (una altra fal·làcia ecològica per tant!), juguen i competeixen amb sentiments i gestionen els nostres recursos. Les altres professions són menys visibles i no hi ha tanta facilitat per generalitzar...
No. Jo tinc confiança amb els garants de la unitat de la pàtria! xD Bromes a part. En certa manera són normals les dades dels militars. Són una institució que té poca visibilitat i riscos reduïts de fer el ridícul. Tot i això és cert que esperava que les dades fossin més baixes, sobretot pel passat recent.
El que diu en Marc és molt important. Estem en un cercle viciós en el qual és molt difícil anar a contracorrent i dir "visca la política!". Ells s'ho han merescut, però nosaltres ens ho hauríem de fer mirar...
Acabo de mirar la fitxa tècnica de l'estudi del CEO i veig que el treball de camp és del febrer d'aquest any. Si trobem que ara les dades dels polítics són força patètiques, m'agradaria veure quins resultats sortirien si fessin l'enquesta ara... després de tot el rebombori de les darreres setmanes.
Per cert, i sense voluntat d'entrar en el debat de si aquests afers de corrupció són fets aïllats o estem davant d'una crisi sistèmica, tal i com apunten algunes persones, qualsevol dia d'aquests veurem als diaris un anunci del tipus "es busca polític/a professional honrat/da". Qui sap, potser seria una forma de "reactivar l'ocupació" i de mostrar que no s'ha de fer passar sempre bou per bèstia grossa.
Demano disculpes, se m'ha enviat com anònim! :P
Doncs que els religiosos estiguin per sota dels militars és molt trist i només respon als estereotips pijo-progres. Quan hi ha tants religiosos fent bones obres pels més necessitats... clar que després venen els Rouco-Varela i cia i espatllen la bona feina de molta gent. Me'n fio tant poc de Roucos Varelas com dels militars...
L'home del sac, amb els religiosos podem estar en certa mesura en un cas semblant al dels polítics: uns pocs fan "pringar" a la resta, que admeto poden ser honestos. Tanmateix, posicions tan radicals i majoritàries dintre l'església com anar contra l'abortament perquè és un assassinat o contra el matrimoni homosexual fan que comprengui perfectament una valoració tan baixa. Amb això evidentment però no vull dir que justifiqui que els militars estiguin per sobre... ans el contrari!!
Publica un comentari a l'entrada